Judici a les Bruixes de Salem

Judici a les Bruixes de Salem

42° 31′ 20″ N, 70° 53′ 46″ O / 42.5222°N,70.8961°O / 42.5222; -70.8961
Tipus	judici per bruixeria
Interval de temps	febrer 1692 - maig 1693
Localització	Danvers (Massachusetts) Salem (Massachusetts) Ipswich (Massachusetts) Andover (Massachusetts)
Estat	Província de la Badia de Massachusetts
Morts	25
Acusat	Bridget Bishop (en) , George Burroughs (en) , Martha Carrier (en) , Martha Corey, Mary Eastey (en) , Sarah Osborne (en) , Elizabeth Howe (en) , Susannah Martin (en) , Rebecca Nurse, John Proctor (en) , Ann Pudeator, Wilmot Redd (en) , Samuel Wardwell (en) , Giles Corey (en) , Dorothy Good, Margaret Scott (en) , Sarah Wildes (en) , Sarah Bibber (en) i Tituba
Inculpació	bruixeria
Jutge	Jonathan Corwin (en)

El judici de les bruixes de Salem van ser una sèrie d'audiències i processaments de persones acusades de bruixeria en el Massachusetts colonial, entre febrer de 1692 i maig de 1693. Més de dues-centes persones van ser acusades. Trenta van ser declarats culpables, dinou dels quals van ser executats a la forca (catorze dones i cinc homes). Un altre home, Giles Corey, va ser pressionat fins a la mort per negar-se a suplicar, i almenys cinc persones van morir a la presó.^[1]

Va ser un efecte col·lateral de les lluites internes entre les famílies colonials per la possessió de la terra i dels fanatismes puritans revestits de paranoia. Tot començà quan el reverend Samuel Parris fou nomenat cap espiritual de la comunitat el 1692 i la frontera al nord de Maine fou devastada per un atac dels abnaki que provocà que molts colons fossin morts o fets presoners pels indis, en resposta a la brutalitat colonial durant la Guerra del Rei Philip contra els wampanoag el 1675.

Es van fer detencions a nombroses ciutats més enllà del llogaret de Salem i Salem Village (conegut avui com a Danvers), especialment Andover i Topsfield. Els grans jurats i els judicis per aquest crim capital van ser duts a terme per un tribunal d'Oyer and terminer el 1692 i per un Tribunal Superior de Judicatura el 1693, ambdós celebrats a Salem Town, on també es van produir les execucions. Va ser la caça de bruixes més letal de la història de l'Amèrica del Nord colonial. Catorze dones i dos homes més havien estat executats a Massachusetts i Connecticut durant el segle segle xvii.^[2]

L'episodi és un dels casos d'histèria massiva més notoris de l'Amèrica colonial. S'ha utilitzat en la retòrica política i la literatura popular com a vívida història d'advertència sobre els perills de l'aïllacionisme, l'extremisme religiós, les acusacions falses i els lapsus en el degut procés.^[3] No va ser únic, sinó un exemple colonial nord-americà del fenomen molt més ampli dels judicis de bruixes a principis del període modern, que també va tenir lloc a Europa. Molts historiadors consideren que els efectes duradors dels judicis van ser molt influents en la història dels Estats Units posterior. Segons l'historiador George Lincoln Burr, "la bruixeria de Salem va ser la roca sobre la qual es va trencar la teocràcia".^[4]