Back Pous Julius II Afrikaans Julius II. ALS يوليوس الثاني Arabic يوليوس التانى ARZ Papa Xuliu II AST Юлій II Byelorussian Юліюс II (папа рымскі) BE-X-OLD Юлий II Bulgarian Jul II Breton Papa Julije II BS
.svg){kind=small}
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II (italià), Iulius II (llatí). Rebent els sobrenoms de el Papa guerrer o el Temible Papa, va triar el seu nom papal no en honor del papa Juli I, sinó en imitació de Juli Cèsar.[1] Un dels papes més poderosos i influents, Juli II va ser una figura central de l'Alt Renaixement i va deixar un important llegat cultural i polític.[2] Com a resultat de les seves polítiques durant les guerres italianes, els Estats Pontificis van romandre independents i centralitzats, i l'oficina del papat va continuar sent crucial, diplomàticament i políticament, durant la totalitat del segle xvi a Itàlia i Europa.
El 1506, Juli II va establir els Museus Vaticans i va iniciar la reconstrucció de la basílica de Sant Pere. El mateix any va organitzar els famosos guàrdies suïssos per a la seva protecció personal i va dirigir una reeixida campanya a Romagna contra els senyors locals. Els interessos de Juli II es trobaven també en el Nou Món en ratificar el Tractat de Tordesillas, establint els primers bisbats a les Amèriques i començant la catolicització d'Amèrica Llatina. El 1508 va encarregar les pintures de les estances vaticanes a Rafael Sanzio i de la Capella Sixtina a Michelangelo.
Juli II va ser descrit per Maquiavel en les seves obres com un príncep ideal. El papa Juli II va permetre a les persones que buscaven indulgències donar diners a l’Església que es destinarien a la construcció de la basílica de Sant Pere.[3] En el seu L'exclusió de Juli del Cel, l'estudiós Erasme de Rotterdam va descriure un papa Juli II en la vida del més enllà planejant assaltar el cel quan se li nega l'entrada.[4]
- ↑ Cunningham, Lawrence S.; Reich, John J.; Fichner-Rathus, Lois. Culture and Values: A Survey of the Humanities. Cengage Learning, 27 febrer 2013. ISBN 978-1285674780.
- ↑ Blech, Benjamin; Doliner, Roy.. The Sistene Secrets. New York, NY: HarperCollins Publishers, 2008, p. 106. ISBN 978-0-06-146904-6. The term 'terrible' was first applied by Julius himself to Michaelangelo, and only later to the Pope by others: Pastor 1902, VI, pp. 214–5
- ↑ Indulgences (which remit the temporal effects of sins that have already been forgiven) involve the person receiving the indulgence doing some sort of good work, like donating to a charitable cause. «Indulgences». New York: Robert Appleton Company. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesBritannica
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search