El jurament antimodernista és el text d'un jurament que el papa Pius X va decretar dins del seu motu proprio Sacrorum Antistitum, promulgat l'1 de setembre del 1910.[1]
Per aquest jurament, els membres del clergat, professors de centres d'estudis eclesiàstics o catedràtics a universitats pontifícies havien de repudiar les doctrines del modernisme.[2] Se l'ha de situar en el context de l'acció de l'Església catòlica que des de la il·lustració va començar perdent la preeminència i la darrera paraula en el debat científic i filosòfic. El jurament i les altres lleis del motu proprio havien d'«apartar el perill del modernisme».[3] Aquest decret és la continuació de l'activisme antimodernista de l'Església, un neguit que ja es va trobar, entre d'altres en publicacions com Quanta Cura i el Síl·labus dels errors del 1864, Aeterni Patris (1879), Pascendi Dominici Gregis (1907) i el 1928 va continuar amb Mortalium Animos.
Durant el Concili del Vaticà II el 1967 el papa Pau VI va suprimir aquesta pràctica.[4] Aquesta llibertat relativa no va durar gaire i només vint-i-dos anys més tard, el 1989, Joseph Ratzinger, durant el papat del conservador Karol Wojtyła (Joan Pau II) va decretar un nou «jurament de fidelitat a l'acceptar d'un ofici que s'ha d'exercir en nom de l'Església».[5]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search