Karl Weierstrass (alemany: Karl Theodor Wilhelm Weierstraß) (Ostenfelde, 31 d'octubre de 1815 - Berlín, 19 de febrer de 1897)[1] fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".[2]
Fou professor a la Universitat de Berlín, convidat per Ernst Kummer.[3] Weierstrass consolidà els treballs de Cauchy sobre els nombres irracionals,[4] es dedicà a realitzar una fonamentació rigorosa del càlcul integral i diferencial i, en general, de la teoria de funcions i realitzà contribucions importants sobre funcions el·líptiques.[5]
A l'època de Weierstrass no es disposava de definicions clares sobre els fonaments del càlcul i, per tant, no era possible demostrar correctament els teoremes. Els treballs previs de Cauchy i Bolzano quedaven poc fonamentats precisament per aquesta ambigüitat en les definicions bàsiques.[6] Weierstrass es proposà fonamentar el càlcul a partir de definicions rigoroses; de fet les definicions utilitzades avui en dia de límit, continuïtat i derivada són pràcticament les proposades per ell. Amb les noves definicions, aconseguí demostrar rigorosament teoremes com el teorema del valor intermedi, el teorema de Bolzano-Weierstrass i el teorema de Heine-Borel.[7]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search