Kurds

Kurds

Tipus	ètnia
Llengua	kurd, turc, persa i àrab
Religió	sunnisme, xiïsme, alevisme, iazidisme, cristianisme i judaisme
Part de	irànics
Geografia
Estat	Turquia, Iraq, Iran, Síria, Alemanya, Afganistan, Azerbaidjan, Líban, Rússia, Geòrgia, Armènia, Kazakhstan, Regne Unit, Israel i Argentina

Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia. La població kurda se situa entre 35 i 40 milions de persones, repartits principalment entre Turquia, l'Iran, l'Iraq i Síria.^[1][2][3] També existeix població kurda en una àrea geogràfica més extensa, que abasta des de les muntanyes Taurus fins a l'oest dels altiplans de l'Iran, i des de la muntanya Ararat fins al peu dels turons contigus a les planes mesopotàmiques, amb enclavaments significatius a l'extrem oriental de Síria i a Armènia i a la Província Autònoma de Najitxevan a l'Azerbaidjan. Existeix també una important diàspora de kurds fora del Kurdistan, principalment a estats europeus com Alemanya, Regne Unit o Suècia.

El poble kurd s'ha dedicat tradicionalment a la ramaderia nòmada, a l'artesania i al conreu, estructurat al voltant d'una organització social de tipus tribal que encara perdura. Arran de la islamització posterior a la conquesta àrab del Kurdistan el 636, els kurds són majoritàriament musulmans sunnites, tot i que encara queda un grup nombrós que preserven la religió tradicional kurda: el yazidisme.^[4]

Debilitats per la fragmentació entre diferents estats, els kurds han patit discriminacions i persecucions de manera repetida. Durant la Primera Guerra Mundial els kurds van donar suport als aliats en contra de Turquia per assolir, mitjançant el tractat de Sèvres, la independència de l'Imperi Otomà. L'acord, però, mai no fou ratificat i després de la guerra van tenir lloc dures represàlies turques contra els kurds.

«Kurd» significa 'heroi' en idioma persa.^[5]