La Paz

La Paz
	La Paz (es); Chuqiyapu (ay)
Epònim	batalla d'Ayacucho i Mare de Déu de la Pau
Localització
	16° 29′ 45″ S, 68° 08′ 00″ O / 16.4958°S,68.1333°O
Estat	Bolívia
	;
Departament	Departament de la Paz
Capital de	Departament de la Paz ; Bolívia
Població humana
Població	2.867.504 (2017) (6.075,22 hab./km²)
Geografia
Part de	Mercosur Cities Network (en)
Superfície	472 km²
Altitud	3.640 m
Dades històriques
Fundador	Alonso de Mendoza
Creació	20 octubre 1548
1811	Esdeveniment clau
1811	setge de la Paz
Organització política
• Cap de govern	Luis Revilla (2010–)
Membre de	Mercosur Cities Network (en) (1999–)
Identificador descriptiu
Codi postal	0201–0220
Fus horari	UTC−04:00
Prefix telefònic	2
Altres
Agermanament amb	Caracas ; Arequipa ; Armenia ../... 40+
Lloc web	lapaz.bo

La Paz és la capital administrativa de Bolívia, i també la capital del departament de La Paz. Segons el cens del 2001, la ciutat de La Paz tenia una població de prop d'un milió d'habitants, que pujaven a més d'un milió i mig a l'aglomeració urbana. La Paz està situada en una fondalada sota un altiplà, a una altitud de 3.600 metres, vora el riu de La Paz. Dalt de tot de l'altiplà hi ha la ciutat d'El Alto, on se situa l'aeroport internacional.^[1]

Fundada el 1548 per Alonso de Mendoza en un antic emplaçament amerindi anomenat Chuquiago,^[2] el nom sencer de la ciutat fou, originàriament, Nuestra Señora de La Paz.^[3] Aquest nom commemorava el restabliment de la pau després de la insurrecció de Gonzalo Pizarro i els seus companys conqueridors, dos anys abans, contra Blasco Núñez Vela, el primer virrei del Perú. El 1825, després de la victòria decisiva dels republicans a Ayacucho sobre l'exèrcit espanyol en el decurs de les Guerres d'Independència Sud-americanes, el nom complet de la ciutat es va canviar i se'n va dir La Paz de Ayacucho.^[4]

El 1898, La Paz fou convertida de facto en seu del govern nacional, mentre que Sucre continuava tan sols com a capital nominal. Aquest canvi reflectia el pas d'una economia basada en les mines d'argent de Potosí, explotades fins a l'exhauriment, a una de nova basada en l'explotació d'estany prop d'Oruro, i també era el reflex dels canvis derivats de la distribució del poder econòmic i polític entre les diferents elits nacionals.

↑ Izarra, G.R.. De dentro a fuera (y viceversa). Narraciones con dolor de fondo. Un material de trabajo complementario para educadores inquietos (en castellà). Ediciones de la Torre, 2000, p. 59. ISBN 978-84-7960-281-9 [Consulta: 24 agost 2021].
↑ de la Calancha, A. Coronica moralizada del Orden de San Augustin en el Peru, con sucesos egenplares en esta monarquia (en castellà). Pedro Lacavalliera, 1638, p. 511 [Consulta: 24 agost 2021].
↑ Ballivián, M.B.. Crónicas de Nuestra Señora de La Paz (en castellà). Librería Editorial "Juventud", 1988 [Consulta: 24 agost 2021].
↑ La Paz (Bolivia). Boletín de estadística municipal de la Ciudad de La Paz de Ayacucho, Bolivia (en castellà). la "La Tribuna, 1895, p. 5 [Consulta: 24 agost 2021].

[Izarra_2000_p._59-1] Izarra, G.R.. De dentro a fuera (y viceversa). Narraciones con dolor de fondo. Un material de trabajo complementario para educadores inquietos (en castellà). Ediciones de la Torre, 2000, p. 59. ISBN 978-84-7960-281-9 [Consulta: 24 agost 2021].

[de_la_Calancha_1638_p._511-2] Calancha, A. Coronica moralizada del Orden de San Augustin en el Peru, con sucesos egenplares en esta monarquia (en castellà). Pedro Lacavalliera, 1638, p. 511 [Consulta: 24 agost 2021].

[Ballivián_1988_p.-3] Ballivián, M.B.. Crónicas de Nuestra Señora de La Paz (en castellà). Librería Editorial "Juventud", 1988 [Consulta: 24 agost 2021].

[La_Paz_(Bolivia)_1895_p._5-4] La Paz (Bolivia). Boletín de estadística municipal de la Ciudad de La Paz de Ayacucho, Bolivia (en castellà). la "La Tribuna, 1895, p. 5 [Consulta: 24 agost 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]