Lawrenci

Lawrenci
103Lr
nobeli ← lawrenci → rutherfordi Lu ↑ Lr ↓ (Upp) Taula periòdica
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Lawrenci, Lr, 103
Categoria d'elements	Actínids (de vegades és considerat com un metall de transició)
Grup, període, bloc	n/d, 7, d
Pes atòmic estàndard	[262]
Configuració electrònica	[Rn] 7s2 5f14 7p1 2, 8, 18, 32, 32, 8, 3
Propietats físiques
Fase	Sòlid ((predit))
Punt de fusió	1.900 K, 1.627 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3
Energies d'ionització	1a: 443,8 kJ·mol−1
	2a: 1.428,0 kJ·mol−1
	3a: 2.219,1 kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal compacta (predit)[1]
Nombre CAS	22537-19-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del lawrenci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 262Lr sin 3,6 h ε 262No 261Lr sin 44 min SF/ε? 260Lr sin 2,7 min α 8,04 256Md 259Lr sin 6,2 s 78% α 8,44 255Md 22% FA 256Lr sin 27 s α 8,62,8,52,8,32... 252Md 255Lr sin 21,5 s α 8,43,8,37 251Md 254Lr sin 13 s 78% α 8,46,8,41 250Md 22% ε 254No Només s'inclouen els isòtops amb semivida superior a 5 segons

El lawrenci és un element sintètic de la taula periòdica que pertany a la sèrie dels actinoides, el símbol del qual és el Lr i el seu nombre atòmic és 103. Fou sintetitzat per primera vegada el 1961 per un equip estatunidenc liderat per Albert Ghiorso de la Universitat de Califòrnia a Berkeley bombardejant nuclis de californi amb cations de bor accelerats en el ciclotró del Berkeley Radiation Laboratori. Fou nomenat en honor del físic estatunidenc Ernest Lawrence, inventor del ciclotró. El 1965 investigadors soviètics també aconseguiren sintetitzar-lo bombardejant àtoms d'americi amb cations d'oxigen. Aquests isòtops i els que s'han observat posteriorment en cadenes de desintegració d'elements més massius són molt inestables. El lawrenci 266 té el període de semidesintegració més llarg, 11 h. A causa d'aquesta inestabilitat no té cap aplicació, excepte les científiques.