Back ليف لانداو Arabic ليف لانداو ARZ লে'ভ লাণ্ডাউ Assamese Lev Landáu AST Lev Landau Azerbaijani لو لانداو AZB Ландау Лев Давидович Bashkir Леў Давідавіч Ландау Byelorussian Леў Ландаў BE-X-OLD Лев Ландау Bulgarian

Lev Landau

Plantilla:Infotaula personaLev Landau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Лев Давидович Ландау Modifica el valor a Wikidata
9 gener 1908 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Bakú (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1968 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia intestinal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi, Sector 5 55° 43′ 28″ N, 37° 33′ 17″ E / 55.724397°N,37.554604°E / 55.724397; 37.554604 Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg (1924–1927)
Universitat Estatal de Bakú (1922–1924)
Politècnic de Bakú (1921–1922) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAbram Ioffe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, físic teòric, escriptor de no-ficció, inventor, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Moscou (1943–1947)
Institut de Problemes Físics (1939–1962)
Institut de Física i Tecnologia de Moscou (1937–1938)
Universitat de Khàrkiv (1935–1937)
Institut Kharkiv de Física i Tecnologia (1932–1935)
Institut Ioffe (1931–1932) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1960–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1960–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1960–)
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1956–)
Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres (1951–)
Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1946–)
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Acadèmia de Ciències de Rússia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNiels Bohr Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIgor Ekhielevitx Dzjalostxinski, Aleksander Akhiezer, Aleksei Abrikósov, Lev Pitaevskii, Isaak Pomerantxuk, Ilià Lifshitz, Ievgueni Lífxits, Arkadi Migdal, Isaak Kalatnikov, Iuri Kagan i László Tisza Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJakov Smorodinski, Aleksei Abrikósov, Aleksander Akhiezer, Mark Azbel, Isaak Pomerantxuk, Isaak Kalatnikov, Iàkov Zeldóvitx, Alexander Patashinski, Roald Sagdeev, Alexander Andreev (en) Tradueix, Igor Ekhielevitx Dzjalostxinski i Aleksandr Kompaneyets (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeConcordia Terentievna Landau-Drobanceva Modifica el valor a Wikidata
ParesДавида Львовича Ландау Modifica el valor a Wikidata  i Liuvov Veniamínova Garkavi-Landau Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: c249f7ee-27bd-431c-a2c5-ef33853cfe3c Discogs: 4362700 Find a Grave: 8050669 Modifica el valor a Wikidata

Lev Landau Lev Landau (rus: Лев Давидович Ландау) (Bakú, 9 de gener de 1908 (Julià) - Moscou, 1 d'abril de 1968) fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica[1][2][3] i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.[4]

Les seves aportacions inclouen el co-descobriment independent del mètode de la matriu densitat[5][6] en mecànica quàntica (juntament ambJohn von Neumann), la teoria de la mecànica quàntica del diamagnetisme, la teoria dels superfluids, la teoria de les transicions de fase de segon ordre, la teoria de Ginzburg–Landau de la superconductivitat, la teoria líquida de Fermi, la explicació de l'esmorteïment de Landau en la física del plasma, els pols de Landau en electrodinàmica quàntica, la teoria dels dos components dels neutrins i les equacions de Landau per les singularitat de la matriu S.[7] L'any 1962, va rebre el Premi Nobel de Física pels seus desenvolupaments de la teoria matemàtica dels superfluids que té en compte les propietats de l'heli líquid a temperatures per sota dels 2,17 K (−270,98 °C).[8]

  1. ↑ McCauley, Martin. Who's Who in Russia Since 1900. Routledge, 1997, p. 128. «Landau, Lev Davydovich (1908-68), a brilliant Soviet theoretical physicist, who was born into a Jewish family in Baku and graduated from Leningrad State University in 1927.» 
  2. ↑ Zubok, Vladislav. «Soviet Intellectuals after Stalin's Death and Their Visions of the Cold War's End». A: Visions of the End of the Cold War in Europe, 1945-1990. Berghahn Books, 2012, p. 78. 
  3. ↑ Gorelik, Gennady «The Top-Secret Life of Lev Landau». Scientific American, 277, 2, 1997, pàg. 72. JSTOR: 24995874.
  4. ↑ Rosen, Joe. Encyclopedia of Physics. Facts on File, 2009, p. 177. ISBN 9781438110134. 
  5. ↑ Lev Landau «Das Dämpfungsproblem in der Wellenmechanik (The Damping Problem in Wave Mechanics)». Zeitschrift für Physik, 45, 5–6, 1927, pàg. 430–441. Bibcode: 1927ZPhy...45..430L. DOI: 10.1007/bf01343064. English translation reprinted in: D. Ter Haar. Collected papers of L.D. Landau. Oxford: Pergamon Press, 1965. 
  6. ↑ «Density functional theory». Physics Today, 35, 2, 1982, pàg. 36. Arxivat de l'original el 2013-04-15. Bibcode: 1982PhT....35b..36S. DOI: 10.1063/1.2914933.
  7. ↑ Under the Spell of Landau: When Theoretical Physics was Shaping Destinies. World Scientific, 2013. DOI 10.1142/8641. ISBN 978-981-4436-56-4. 
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades frs

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search