Back Likeur Afrikaans ليكور Arabic ليكور ARZ Llicor AST Likör Azerbaijani Ликёр Bashkir Likea BAR Лікёр Byelorussian Лікёр BE-X-OLD Ликьор Bulgarian

Licor

Infotaula begudaLicor
Licor de maduixa Modifica el valor a Wikidata
Tipusspirit drink (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
El Chartreuse es va Fabricar a Tarragona des de l'any 1904 fins a l'any 1989. A Marsella també es produí Chartreuse, verd i groc, sota el nom de "Tarragona" des de l'any 1921 fins al 1929. El Chartreuse és el licor més típic de Tarragona i és l'ingredient principal de la mamadeta, la beguda de les Festes de Santa Tecla: Chartreuse verd, Chartreuse groc i granissat.[1] Des de l'abandonament de la producció de Chartreuse a Tarragona, aquest licor s'ha convertit en un producte encara més popular, i és fins i tot, objecte de les passions de molts col·leccionistes.

Un licor és una beguda alcohòlica dolça, aromatitzada i edulcorat amb sucres i acolorits o no.[2] Tradicionalment s'aromatitza per maceració, infusió o destil·lació amb fruites, herbes o espècies.[2] Licors industrials s'aromatitzen amb extrets, essències i aromes naturals o artificials. En química i farmacologia un licor es refereix a una dissolució de compostos químics, especialment substàncies medicinals, en un solvent.[3]

La paraula licor prové del llatí liquor «fluïdesa» i de liquere «ser líquid».[4] El grau alcohòlic dels licors varia entre els 15 i 55°. Es parla de «crema de licor» quan conté més de 30% de sucre, i de vegades nata.[5]

Es prepara sense fermentació,[2] macerant o destil·lant materials vegetals, essències, o aromes, amb alcohol pur o espirituosos.

El contingut d'alcohol no és una característica que sobresalti en aquestes begudes, com que la majoria de licors tenen menys graus d'alcohol que les begudes alcohòliques destil·lades. No obstant alguns licors arriben a tenir una alta graduació, com el licor d'oruxo o l'absenta, que té 55 graus.

Els licors tenen una història centenària, com a derivats de les licors medicinals que els monjos preparaven, com el Chartreuse o el Bénédictine. A Itàlia ja es feien licors al segle xiii, i a l'edat mitjana, la seva consumició era requerida en les signatures de tractats.

Es fabriquen licors arreu al món. Els licors representen 2023 més la meitat (276.600 milions de dòlars o 52%) del mercat mundial de les begudes alcoholiques, sense vins i cerveses, de 531.500 milions de dòlars. Des de 2018, el consum creix cada any, excepte 2020 i 2021.[6]

Són servits de moltes maneres: o bé sols, amb gel, en el cafè, o barrejats amb cremes i altres barreges per a crear combinats o cocktails. Són habituals després de les postres, i també en la preparació d'alguns plats o per aromatitzar salses o pastissos. S'ha de tenir cura en la ingesta de licors, com que el sabor  i el contingut de sucres fan que qui el beu no percebi l'alta graduació ni l'aportació calòrica.[7]

  1. ↑ «La mamadeta, la beguda de les festes de Santa Tecla», 08-09-2009. [Consulta: 3 agost 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «licor (begudes destil·lades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «licor (química, farmàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «licor». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 527. ISBN 9788441225169. 
  5. ↑ «cream de licor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Spirits - Worldwide» (en anglès). Statista Market Forecast. Statista, abril 2024. Arxivat de l'original el 2024-04-20. [Consulta: 20 abril 2024].
  7. ↑ «Licors tradicionals». Begudes de la Terra. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 5 juny 2024].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search