Liman

«Lyman» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Lyman (desambiguació)».

Un liman (ucraïnès: лима́н, lyman; romanès: liman; rus: лиман, (liman); turc: liman; grec medieval: λιμένας) és un estuari o desembocadura d'un riu, molt ample i gairebé tancat per un cordó litoral o barra de sediments.^[1] Els limans poden ser marítims (quan la barra de sorra es crea per l'acció del corrent marí) o fluvials (quan el cordó es crea pel flux d'un riu major a la confluència amb un altre.

El liman resulta d'una sèrie de circumstàncies. En particular, quan un riu desemboca en una mar molt arenosa on la vora és sensiblement rectilínia. Així, la deriva litoral transporta sorra constantment, es va dipositant a la boca de l'estuari i pot formar un o més estanys en comunicació amb la mar. En aquest sentit, s'assemblen a les nostres albuferes o estanys (en l'ús de la Catalunya nord), per una banda, i a les ries cantàbriques en la seva amplada per altra.

El terme liman s'usa sobretot per descriure les formacions hidrogràfiques típiques a la mar Negra, la mar d'Azov i la part baixa del curs del Danubi. Hi ha gran quantitat de limans a Ucraïna, com també a Bulgària, Romania i Rússia. Etimològicament, la paraula prové del grec medieval λιμένας, que vol dir badia o port, paraula que va ser disseminada pels turcs en ocupar les costes occidentals i septentrionals de la mar Negra, amb el sentit de port. Després va ser adoptada pels ucraïnesos, búlgars, romanesos i russos per definir el liman del Dnister. A Rússia, el terme també s'usa a vegades per descriure rades o ries a la mar d'Azov i altres costes, on l'estuari no és tancat per una barra de sorra, com ara el Liman d'Anadyr (rus: Анадырский Лиман, Anadyrskii Liman) o estuari de l'Anadyr, al Golf d'Anadyr (mar de Bering), ókrug autònom de Txukotka, Sibèria.