Back Linus Pauling Afrikaans Linus Pauling AN لينوس باولنغ Arabic لينوس باولنج ARZ Linus Pauling AST Linus Pauling Aymara Laynus Polinq Azerbaijani لینوس پاولینق AZB Лайнус Полінг Byelorussian Лайнус Карл Полінг BE-X-OLD
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc. Va publicar més de 1.200 articles i llibres, dels quals uns 850 tractaven de temes científics.[1] New Scientist el va anomenar un dels 20 més grans científics de tots els temps, i des de l'any 2000, va ser classificat com el 16è científic més important de la història.[2] Pel seu treball científic, Pauling va rebre el Premi Nobel de Química l'any 1954. Pel seu activisme per la pau, va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1962. És una de les cinc persones que han guanyat més d'un premi Nobel (els altres són Marie Curie, John Bardeen, Frederick Sanger i Karl Barry Sharpless).[3] D'aquests, és l'única persona que ha rebut dos premis Nobel no compartits,[4] i una de les dues persones que han rebut premis Nobel en categories diferents, l'altra és Marie Curie.[3]
Pauling va ser un dels fundadors dels camps de la química quàntica i la biologia molecular.[5] Les seves contribucions a la teoria de l'enllaç químic inclouen el concepte d'hibridació orbital i la primera escala precisa de les electronegativitats dels elements. Pauling també va treballar en les estructures de les molècules biològiques i va mostrar la importància de l'hèlix alfa i la làmina beta en l'estructura secundària de la proteïna. L'enfocament de Pauling va combinar mètodes i resultats de la cristal·lografia de raigs X, la construcció de models moleculars i la química quàntica. Els seus descobriments van inspirar el treball de Rosalind Franklin, James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins sobre l'estructura de l'ADN, que al seu torn va fer possible que els genetistes descilin el codi d'ADN de tots els organismes.[6]
En els seus darrers anys, va promoure el desarmament nuclear, així com la medicina ortomolecular, la teràpia megavitamínica[7] i els suplements dietètics, especialment l'àcid ascòrbic (conegut comunament com a vitamina C). Cap de les seves idees sobre la utilitat mèdica de grans dosis de vitamines ha tingut gaire acceptació a la comunitat científica. Estava casat amb l'activista nord-americana de drets humans Ava Helen Pauling.
- ↑ Pauling, Linus. Pauling. Selected papers of Linus Pauling. Volume I. River Edge, New Jersey: World Scientific, 1997, p. xvii. ISBN 978-981-02-2939-9.
- ↑ Simmons, John. The scientific 100 : a ranking of the most influential scientists, past and present (en anglès). Secaucus, New Jersey: Carol Publishing Group, 1996. ISBN 978-0-8065-1749-0.
- ↑ 3,0 3,1 «Linus Carl Pauling» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- ↑ «Nobel Prize Facts» (en anglès). Nobel Prize, 12-04-2022. Arxivat de l'original el 11 gener 2017. [Consulta: 13 abril 2022].
- ↑ Rich, Alexander Nature, 371, 6495, 1994, pàg. 285. Bibcode: 1994Natur.371..285R. DOI: 10.1038/371285a0. PMID: 8090196 [Consulta: free].
- ↑ Gribbin, John. The Scientists: A History of Science Told Through the Lives of Its Greatest Inventors (en anglès). New York City: Random House, 2004, p. 558–569. ISBN 978-0-8129-6788-3.
- ↑ Stone, Irwin. The healing factor: "vitamin C" against disease (en anglès). Nova York: Perigee Books, 1982. ISBN 978-0-399-50764-9. OCLC 10169988.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search