Ljubljana

Ljubljana
Localització
	46° 03′ 05″ N, 14° 30′ 22″ E / 46.0514°N,14.5061°E
Estat	Eslovènia
	;
Municipalitat	Municipalitat de Ljubljana
Capital de	Eslovènia (1991–)
Població humana
Població	284.293 (2022) (1.736,03 hab./km²)
Idioma oficial	eslovè
Geografia
Superfície	163,76 km²
Banyat per	Sava i Ljubljanica
Altitud	295 m
Dades històriques
1821	Esdeveniment clau
1821	Congrés de Laibach
14 abril 1895	terratrèmol de Ljubljana de 1895
Organització política
• Cap de govern	Zoran Janković (2012–)
Membre de	Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi ; Lliga de Ciutats Històriques ; Xarxa de ciutats creatives (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	1000
Fus horari	Hora Central Europea; UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Tbilisi (1977–); Graz (2001–)
Lloc web	ljubljana.si

Ljubljana (pronunciat [ʎub'ʎʌna]) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia. Està situada al centre del país i entre els rius Ljubljanica i Sava, i té una població d'uns 285.000 habitants (2019).

L'origen del nom és desconegut encara, usualment es diu que té el seu origen en la paraula eslovena ljubljena (estimada), però aquesta teoria no ha pogut ser corroborada; la segona hipòtesi diu que el nom pot haver evolucionat de la paraula llatina aluviana (riu desbordat). Alguns creuen també que l'origen del nom actual és Laburus, una antiga deïtat eslava i presumpta patrona de l'assentament original.

Ljubljana és un important nus de comunicacions entre Europa Occidental i Europa de l'Est per una banda i entre els països del Centre d'Europa i els Balcans per l'altra.

Nascuda com a campament militar romà de la Legio XV Apollinaris a mitjan segle i aC, el seu caràcter de ciutat es va consolidar amb la fundació de la Colònia Iulia Emona anys més tard. Després de successives destruccions, al segle VI es van instal·lar els avantpassats dels eslovens, i al segle xi van caure sota el domini dels francs. Des de 1278, després de la seva conquesta per part de Rodolf I d'Habsburg, la ciutat va passar a les mans dels Habsburg, situació que va perdurar fins a l'any 1797.

Durant el període napoleònic, Ljubljana va ser la capital de les Províncies Il·líriques i entre 1816 i 1849 va ser la capital del Regne d'Il·líria. El 1918, després de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, i després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Iugoslàvia. El 1991, i després d'un conflicte bèl·lic, Eslovènia es va independitzar de Iugoslàvia, i Ljubljana esdevingué la capital del país.

El seu patrimoni històric i monumental, així com diverses celebracions culturals que tenen lloc al llarg de l'any, entre les quals destaca el Festival Internacional d'Estiu, la converteixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Església Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dracs, així com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži Plečnik va signar molts dels més destacats edificis de la ciutat.

Ljubljana disposa d'una xarxa desenvolupada de carreteres i ferrocarril, a més de comptar amb un aeroport amb vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a millorar la seva capacitat operativa, actualment desbordada.

La Universitat de Ljubljana, fundada el 1919, té la seu a la ciutat, i en el curs 2006-07 comptava amb més de 63.000 alumnes. La seva biblioteca sumava el 2004 1.169.090 llibres. Compta a més amb diferents instituts culturals internacionals, com l'Institut Cervantes (Espanya), el British Council (Regne Unit) o el Goethe-Institut (Alemanya).

Com a capital de l'Estat, Ljubljana alberga les seus del govern (Assemblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, així com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de l'UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, European Cities Marqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és seu del principal mercat de valors del país, del banc d'Eslovènia i de nombroses empreses nacionals.