Llac

Llac Titicaca
Llac Titicaca. Puno. Perú
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona de marees
Manglar
Bosc de varec
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bentònica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica

Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.[1] Acostumen a ser alimentats per rius o glaceres, que reben el nom d'immissaris, i desguassen mitjançant uns altres rius, anomenats emissaris. Uns i altres poden mancar, i aleshores l'alimentació i el desguàs del riu poden ésser subterranis, en cas de relleus càrstics, o bé l'aigua pot perdre's per evaporació, en conques endorreiques.[1]

Lago Nahuel Huapi
Llac Nahuel Huapi. San Carlos de Bariloche. Argentina
Bennett Lake
Bennett Lake. Yukon. Canadà

La superfície i la profunditat dels llacs és molt variable. N'hi ha d'una gran superfície com la mar Càspia, amb 371200 km², un llac endorreic o terminal. La seva aigua no arriba a l'oceà i per causa d'això, els minerals s'acumulen en l'aigua i a mesura que s'evapora es torna salat.[2]

La profunditat és ben diversa i en un mateix llac pot variar d'uns pocs metres com al llac Eyre (profunditat mitjana: 3,0 m.; profunditat màxima:6,0 m.), a alguns centenars com al llac Baikal (profunditat mitjana: 336 m.; profunditat màxima: 1.637 m.).

Els llacs naturals es troben generalment en les àrees muntanyoses, a les zones on hi ha falles importants i a prop d'àrees amb neus perpètues o amb glaciació contínua. Altres llacs són en conques endorreiques o a les valls dels cursos dels rius madurs, on un canal fluvial s’ha anat eixamplant fins a convertir-se en una conca.

Hi ha llocs al món amb llacs formats a causa de les caòtiques pautes de drenatge de la darrera edat de gel. Tots els llacs són temporals en escales de temps geològiques, ja que s’ompliran lentament de sediments (colmatació) o s’abocaran fora de la conca que els conté. La desaparició dels llacs és deguda a dues causes: l'emplenament de la conca pels sediments i l'erosió de les barreres que mantenen retinguda l'aigua.

Vista aèria estany de Banyoles
Estany de Banyoles. El Pla de l'Estany. Catalunya

El llac més gran dels Països Catalans és el llac o estany de Banyoles, conformant un espai lacustre rellevant i escortat de diversos petits estanys al seu voltant.[1][3]

Molts llacs són artificials i s'han construït per a l'ús industrial o agrari, per a la generació d’energia hidroelèctrica o per al subministrament d’aigua domèstica (embassaments), o amb finalitats estètiques, recreatives i altres activitats.

  1. 1,0 1,1 1,2 «Llac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Caspian sea. Lake Profile» (en anglès). LakeNet. wordlakes.org, 2004. [Consulta: 12 gener 2021].
  3. Sacasas Luís, J.. Geografia de Catalunya. 57. 1a edició. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 96-97 (Cavall Bernat). ISBN 978-84-84-8415-915-5. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search