Una llacuna és una extensió natural d'aigua estancada de poca fondària, tant si és dolça com salada.[1][2][3]
Al País Valencià i les Illes Balears, les llacunes d'aigua salina a la vora del mar normalment reben el nom d'origen àrab d'albufera, que significa "petita mar". A la Catalunya Nord, s'anomenen «estanys» (Estany de Salses). A Catalunya s'empren els noms llacuna o estany (llacuna de l'Alfacada, estany de la Ricarda). en lagoon, pool; es laguna; fr lagune; it lacuna. El mot català llacuna deriva del llatí lacuna.[4]
Geomorfologia, definició: Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac i de poca fondària, ocupat en gran part per vegetació. Extensió d’aigua salada a l’interior d’un atol.[5]
Sovint s'inclouen les masses d'aigua dolça a la definició de "llacuna", mentre que també es restringeixen explícitament a "llacuna" les masses d'aigua amb cert grau de salinitat.
El corrent feble facilita la sedimentació i les ribes poden transformar-se en aiguamolls o ensorrar-se completament. Així, la Llacuna de Gallocanta al Quaternari era quasi cinc vegades més gran.[6]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search