Dades | |
---|---|
Tipus | base de dades biològica llista vermella |
Camp de treball | conservació de les espècies |
Idioma oficial | anglès |
Història | |
Creació | 1964 |
Activitat | |
Àmbit | mundial |
Governança corporativa | |
Seu | |
Entitat matriu | Unió Internacional per a la Conservació de la Natura |
Lloc web | iucnredlist.org |
La Llista Vermella de la UICN, el nom complet de la qual és Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (en anglès, The IUCN Red List of Threatened Species), creada el 1964, és la llista més completa de l'estat de conservació global de les espècies animals i vegetals. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) és la principal autoritat mundial sobre l'estat de conservació de les espècies,[1] i, segons la seva directora general, Julia Marton-Lefèvre, és l'estàndard global més preuat per a la informació de les accions de conservació.[2]
Aquesta llista es basa en criteris precisos per tal d'avaluar el risc d'extinció de milers d'espècies i subespècies: aquests criteris s'apliquen a totes les espècies de totes les parts del món, amb l'objectiu d'informar als legisladors i al públic en general sobre la importància dels temes relacionats amb la conservació, i ajudar la comunitat internacional a intentar frenar l'extinció d'espècies.
Alguns dels assessors principals sobre espècies són BirdLife International, l'Institute of Zoology (la divisió de recerca de la Societat Zoològica de Londres) el World Conservation Monitoring Centre, i molts grups especialitzats dins l'Species Survival Commission (SSC) de la UICN. En conjunt, les valoracions d'aquestes organitzacions i grups representen gairebé la meitat de les espècies de la Llista Vermella.
La Llista Vermella és àmpliament reconeguda com a sistema més objectiu i fiable per a la classificació d'espècies pel que fa al seu risc d'extinció.[3]
L'objectiu de la UICN és avaluar totes les espècies cada cinc anys si és possible, o cada deu anys com a mínim. A la Llista Vermella de 2006 hi ha, però, més de 7.000 espècies la situació de les quals no s'ha avaluat des de 1996.
Cada any es poden redescobrir un petit nombre d'espècies "extintes" -que esdevenen tàxons Llàtzer-, o bé que es reclassifiquen com a "amb dades insuficients". El 2002, la llista d'extincions es va reduir fins a les 759 espècies, però ha augmentat des d'aleshores.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search