Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau és lliurat anualment pel Comitè Nobel Noruec «a la persona que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d'exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l'any immediatament anterior».^[2] Resulta destacable afegir que és un dels cinc Premis Nobel especificats al testament d'Alfred Nobel (1895; la seva mort va ocórrer a l'any següent), i lliurats per aportacions excel·lents fetes en els camps de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina.^[3] Tal com assenyala el testament, el premi és administrat pel Comitè Nobel Noruec i lliurat per un comitè de cinc persones que són escollides pel Parlament Noruec.^[4] El primer Premi Nobel de la pau es va lliurar el 1901 a Frédéric Passy i Jean Henri Dunant. Cada beneficiari rep una medalla, un diploma i un premi monetari el valor del qual varia amb el pas del temps.^[5] Aquell any, Passy i Dunant van compartir un guardó de 150.782 corones sueques, el qual equivaldria a 7.731.004 corones sueques el desembre de 2008. En comparació, el mateix any Martti Ahtisaari, de Finlàndia, va rebre el premi junt amb una condecoració de 10.000.000 corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros).^[6] El Premi de la Pau és presentat cada any a Oslo, en presència del rei, específicament el 10 de desembre, data en la qual es commemora l'aniversari de la mort del Nobel. Aquest és l'únic Premi Nobel que no és lliurat a Estocolm.^[7]

Així mateix, el Premi Nobel de la Pau és considerat el més controvertit dels Premis Nobel; moltes de les seves seleccions han estat fortament criticades.^[8][9] Mahatma Gandhi mai va guanyar el premi, malgrat haver estat nomenat fins i tot en cinc ocasions diferents. Després del seu assassinat el 1948, el comitè va considerar guardonar-lo de manera pòstuma, tanmateix al final va determinar retenir el guardó d'aquell any amb l'explicació que «no hi havia cap candidat viu que fos adequat».^[10] El 1961, Dag Hammarskjöld, que va morir després de la seva nominació i diversos mesos abans de l'anunci, es va convertir en l'únic receptor en haver estat reconegut postmortem; arran aquest fet, es van modificar els estatuts per evitar qualsevol premi pòstum futur.^[11] El 1973, Lê Ðức Thọ va declinar el Premi Nobel de la Pau, a causa que «ell no estava en una posició per acceptar el guardó, citant la situació al Vietnam com la seva raó primordial.»^[12] D'altra banda, Linus Pauling, 1962, és a la data l'única persona en haver estat guardonada amb dos Premis Nobel individuals; prèviament, havia rebut el Premi Nobel de Química el 1954.^[12] Al seu torn, el Comitè Internacional de la Creu Roja ha obtingut el premi en tres ocasions (1917, 1944 i 1963), mentre que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha guanyat la distinció en dos (1954 i 1981).^[12] Un total de vint dones han estat reconegudes amb l'esmentada condecoració, més que en qualsevol altre Premi Nobel.^[13] Fins al 2011, el guardó de la Pau ha estat lliurat a 101 persones i a 20 organitzacions. D'altra banda, hi ha hagut un total de 19 anys en els quals el Premi no ha estat lliurat, superant la quantitat de vegades que qualsevol altre premi de la mateixa organització.