Llombard

Per al poble germànic vegeu longobards

Llombard

Lombard, Lumbart
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	3,5 milions[1]
Parlants nadius	3.900.000  (2002 )
Autòcton de	Europa
Estat	Suïssa, Itàlia i Brasil[2]
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Cap institució
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	lmo
Glottolog	lomb1257
Ethnologue	lmo
UNESCO	382
IETF	lmo

El llombard (en llombard lombard, pronunciat [lumˈbaːɾt] o [lomˈbaɾt]) és una llengua romànica parlada eminentment al nord d'Itàlia, sobretot a bona part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos. El llombard és una llengua romànica occidental de la branca gal·loitàlica relacionada amb el francès i l'occità. Els seus dos blocs dialectals principals són: l'ínsubre (o occidental) i l'oròbic (o oriental).

L'ús del llombard és estigmatitzat en les regions políticament pertanyents a Itàlia, mentre que no ho és en les regions suïsses. Alguns programes de ràdio i televisió en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena suïssa de llengua italiana. A Bellinzona (Suïssa) hi ha la principal institució d'investigació de dialectes llombards.