Llum de la lluna

Una fotografia presa amb la llum de la lluna amb un temps d'exposició de deu minuts.

La llum de la lluna és la llum que arriba a la Terra des de la Lluna, consistent principalment en llum solar, com també la llum de les estrelles i la llum terrestre reflectida per aquelles porcions de la seva superfície que xoca la llum del sol.[1]

Com que la superfície lunar absorbeix el 93% de la llum que rep del sol, la llum de la lluna és bastant feble. No obstant això, donada la proximitat de la Lluna, aquesta llum permet orientar-se, i fins i tot, fotografiar el paisatge (com la imatge de la dreta). Per als astrònoms té un efecte nefast, ja que les partícules que es troben en suspensió a l'aire, en ser il·luminades per la Lluna, provoquen una resplendor del cel que difumina les plaques fotogràfiques durant les exposicions perllongades.

  1. Toomer, G. J. «Review: Ibn al-Haythams Weg zur Physik by Matthias Schramm». Isis, 55, 4, desembre 1964, pàg. 463–465 [463–4]. DOI: 10.1086/349914.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search