Llum negra

Espectre d'una font de fluorescent de làmpada de llum negra

La llum negra (neologisme de l'anglès Black light) o llum de Wood (en honor de l'inventor Robert William Wood)[1] és una llum que es compon d'una banda de color porpra (amb un petit pic al voltant de 405 nm de longitud d'ona, però que il·lumina poc), al costat d'un component ultraviolat (component principal al voltant de 375 nm) amb una banda espectral gairebé contínua.[2]

Aquesta llum és absorbida i reemesa com a llum visible per part de substàncies fluorescents, ja siguin artificials o bé naturals com el corall (per exemple); per aquest motiu s'utilitza sovint per a mostrar els teixits sintètics blancs més ressaltats.

Art: pintura i escultura amb materials fluorescents de l'artista Beo Beyond

La llum negra es fa servir en ambients foscos per ressaltar alguns colors sobre d'altres, aconseguint efectes sorprenents. És generalment acceptat que la làmpada de llum negra només fa ressaltar els colors blancs, que tenen una brillantor blanc-violàcia, deixant gairebé en la foscor la resta. En realitat la llum negra ressalta els materials fluorescents, entre ells el polièster, que sol estar present en les teles blanques (en samarretes, camises i sabatilles). Aquest tipus de llum se sol utilitzar en una discoteca per a crear una lluentor especial en conjunt amb les altres llums.

Els detectors de bitllets utilitzen una petita làmpada que emet llum negra. La llum negra posa en luminescència les fibres sintètiques que porten incorporades els bitllets; de fet, el paper dels bitllets autèntics no contenen fibres sintètiques, es fa principalment de cel·lulosa i fibres de cotó i paper fi cromatograma, i normalment no ha de reaccionar a la llum negra. No obstant això, alguns bitllets com l'euro també porten impressions de tinta invisible a la llum natural i es fan visibles sota llum negra.

La llum negra s'utilitza sovint en diferents mètodes d'assaig (en magnetoscòpia, o en l'assaig per líquids penetrants), en combinació amb diversos reactius, per tal de ressaltar els defectes en els metalls (per exemple).

També s'utilitza en medicina per al diagnòstic de certes malalties, especialment en dermatologia i oftalmologia i en química analítica com un sistema de la revelació TLC.

  1. J M Costa. Diccionario de química física. Ediciones Díaz de Santos, 2005, p. 341–. ISBN 978-84-7978-691-5 [Consulta: 18 juny 2012]. 
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Pop.Science1934

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search