Lluna blava

Una lluna blava pot referir-se a dos fenòmens diferents. Per una banda, correspon a la segona lluna plena dins d'un mateix mes del calendari gregorià,^[1] és a dir, un any que tindria 13 llunes plenes en comptes de les 12 habituals o a la tercera lluna plena dins de la mateixa estació que en tingui quatre. Per altra banda, originalment, el terme es referia al quart pleniluni d'una estació qualsevol de l'any. El fenomen lluna blava cobrà popularitat quan es va produir dues vegades en el mateix any (gener i març) del 1999. Els mitjans de comunicació van ressenyar àmpliament l'esdeveniment, poc conegut fins llavors. El mes de febrer d'aquell any no es produí cap lluna plena. El terme lluna blava és un calc de l'expressió anglesa blue moon. El seu origen no és gaire clar. La primera vegada que apareix el terme és en un pamflet del 1528 contra el clergat britànic,^[2] titulat Rede Me and Be Not Wrothe: «Yf they say the mone is belewe / We must believe that it is true» («Si pretenen que la lluna és blava, ens ho hem de creure»). Això no obstant, la traducció de l'anglès antic és ambigua, ja que la paraula de la qual deriva blava, belewe ("blue"), podia significar 'traïdor'.^[3] Al segle xviii, abans de la reforma del calendari gregorià, hi havia un desfasament entre les estacions i la lluna, i podia ser que la primavera hagués començat i hagués passat una lluna plena abans que el càlcul de la Pasqua posés la primera lluna de primavera.^[4][5] Llavors, l'Església havia d'explicar si la lluna plena era la lluna de Pasqua de Resurrecció o una de falsa, que llavors anomenarien (belewe moon) lluna traïdora i, així, la gent hauria de continuar el dejú un altre mes seguint la Quaresma.^[3]