Back Interessenverband German Pressure group English Grupo de presión Spanish Survegrupp Estonian Lobby French Grupo de presión Galician Gruppo di pressione Italian Intresseorganisation Swedish

Lobby

The Lobby of the House of Commons, de Liborio Prosperi, oli sobre tela, publicat a Vanity Fair Christmas Supplement 1886
La Comissió Europea a Brussel·les, on el lobbisme és molt actiu
Trobada empresarial franco-espanyola dedicada a les Smart Cities del corredor mediterrani (Casa Llotja de Mar, 10 de juny de 2013)

Un lobby,[1] grup de pressió o grup d'interès[2] és un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen. Els lobbys no solen participar directament en política (i per això no solen formar el seu propi partit polític), però sí que procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup polític que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del grup de pressió. L'acció es denomina «fer lobby» o, de manera més abstracta, «lobbisme»[3][4] o «lobisme».[5]

Avui dia es parla cada vegada més del poder en certs grups d'influència en el govern. Fins i tot s'utilitza el terme «lobbycràcia» per a referir-se a l'extensa influència que exerceixen els conglomerats i grups d'interès en els centres de decisió, com a Washington o a Brussel·les. Els Estats Units és, potser, on aquest fenomen ha cridat més l'atenció, particularment arran de l'escàndol de corrupció política relacionat amb les activitats del lobbista Jack Abramoff en el Congrés nord-americà. Abramoff va ser condemnat a presó per haver participat en el suborn de diversos legisladors.[6] Un altre dels escàndols més famosos va ser el de Randy Cunningham, més conegut com a "The Duke", congressista que va rebre forts suborns per part de contractistes militars.[7]

La paraula prové del mot anglès lobby que significa sala d'espera o entrada, aplicat a hotels i llocs semblants. Va agafar el seu significat actual pel fet que particulars i empreses solien estar-se per les entrades dels hotels de Washington on s'allotjaven els parlamentaris estatunidencs, per tal de fer-los arribar les seves demandes o idees.[8]

A la Unió Europea es calcula que hi ha més de 12.000 lobbys, més de la meitat dels quals són empreses i associacions comercials (53%) i una quarta part organitzacions no governamentals (27%). La resta es reparteix entre Think tanks (8%), consultories i bufets (7%), organismes públics (5%) i organitzacions religioses.[9]

  1. ↑ «lobby». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ «grup d'interès - Diccionari de l'activitat parlamentària | TERMCAT». [Consulta: 16 desembre 2022].
  3. ↑ «lobbisme». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. ↑ Generalitat de Catalunya (CCMA) : http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/lobbisme
  5. ↑ Colomina, Carme «Entre el lobisme i la compra d'influència». Ara, 27-01-2013.
  6. ↑ Crowley, Michael «A Lobbyist in Full» (en anglès). The New York Times, 01-05-2005. ISSN: 0362-4331.
  7. ↑ Perry, Tony. «Rep. Cunningham Pleads Guilty to Bribery, Resigns» (en anglès). LA Times, 29-11-2005. [Consulta: 16 desembre 2022].
  8. ↑ «What is lobbying?» (en anglès). ASOCIACION DE PROFESIONALES DE LAS RELACIONES INSTITUCIONALES. [Consulta: 16 desembre 2022].
  9. ↑ Fernández, Sofía. «Transparencia, código de conducta y registro: así quiere regular el Gobierno los 'lobbies'» (en castellà). Cotizalia - El Confidencial, 19-05-2021. [Consulta: 21 desembre 2022].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search