Back Crohn se siekte Afrikaans داء كرون Arabic Kron xəstəliyi Azerbaijani کرون مریضلیگی AZB Болест на Крон Bulgarian Crohnova bolest BS نەخۆشیی کڕۆن CKB Crohnova nemoc Czech Clefyd Crohn Welsh Crohns sygdom Danish
La malaltia de Crohn, coneguda igualment com a enteritis regional, és una malaltia inflamatòria intestinal que pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal, des de la boca fins a l'anus. Els símptomes més freqüents són dolor abdominal, diarrea (que pot ser sanguinolenta quan la inflamació és especialment greu), febre i pèrdua de pes,[1] però també pot causar complicacions fora del tracte gastrointestinal, incloent-hi anèmia, erupcions cutànies, artritis, inflamacions oculars i fatiga. La inflamació crònica pot provocar obstruccions intestinals. Els malalts de Crohn tenen una major probabilitat de desenvolupar càncer de còlon i càncer d'intestí prim.[2]
L'origen de la malaltia de Crohn rau en una sèrie d'interaccions ambientals, immunològiques i bacterianes que encara no es coneixen gaire bé.[3] Això provoca un trastorn inflamatori crònic en el qual el sistema immunitari llança un atac contra el tracte gastrointestinal, possiblement contra antígens microbians. Anteriorment es considerava que la malaltia de Crohn era una malaltia autoimmunitària, però avui en dia es creu que té a veure amb una resposta immunitària aberrant contra la microbiota de l'intestí en persones genèticament susceptibles.[4]
S'ha demostrat que la malaltia de Crohn té un aspecte genètic, principalment amb variacions del gen NOD2 i de la seva proteïna, que detecta la paret cel·lular dels bacteris. Els germans de les persones afectades tenen un risc més alt de patir aquest trastorn i en presenten diversos aspectes, com ara disbiosi intestinal, encara que no el desenvolupin.[5] La malaltia afecta homes i dones per igual. Els fumadors tenen aproximadament el doble de probabilitat de patir-la.[6] A Europa, té una incidència de 0,5-10,6 per cada 100.000 persones i una prevalença d'1,5-213 per cada 100.000.[7] Tendeix a presentar-se en la segona o tercera dècada de vida, tot i que pot fer-ho a qualsevol edat.[8] A maig del 2024, no hi ha cap cura per a aquesta malaltia.[1] Les opcions de tractament es limiten a controlar-ne els símptomes, mantenir la remissió i evitar les recaigudes.
La malaltia deu el seu nom al gastroenteròleg estatunidenc Burrill Bernard Crohn, que el 1932 descrigué juntament amb dos col·laboradors una sèrie de pacients amb inflamació de l'ili terminal, la zona afectada més sovint per la malaltia.[9] És per aquest motiu que la malaltia també ha rebut els noms d'«ileïtis regional»[9] i «enteritis regional». Tanmateix, ja hi havia altres metges que havien descrit independentment aquest trastorn. L'exemple més notable és la descripció que en feu el 1904 el cirurgià polonès Antoni Leśniowski, motiu pel qual també es coneix com a «malaltia de Leśniowski-Crohn» en la bibliografia en polonès.
- ↑ 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesLCanalSalut - ↑ Baumgart i Sandborn, 2012, p. 1.601.
- ↑ Cheng et al., 2019, p. 283.
- ↑ Sorini et al., 2018, p. 7.
- ↑ Hedin et al., 2017, p. 359 i 360.
- ↑ Lakatos et al., 2013, p. 1.013.
- ↑ Burisch et al., 2013, p. 324 i 325.
- ↑ Sands i Siegel, 2016, p. 1.991.
- ↑ 9,0 9,1 Crohn, Ginzburg i Oppenheimer, 1932.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search