Mar Negra

Mar Negra
	Черно море - Txerno more, Marea Neagră, Чорне море - Txorne more, Qara deñiz, etc.
	Confluència del Bòsfor i la mar negra des del castell de Yoros
Tipus	Mar interior i conca hidrogràfica
Epònim	negre
Part de	Oceà Atlàntic Nord; àrea de la mar Mediterrània
Localització
Continent	Europa - Àsia
País de la conca	Bulgària, Geòrgia, Rússia, Romania, Turquia i Ucraïna
	43° 25′ N, 34° 16′ E / 43.41°N,34.26°E
Limita amb	República Autònoma de Crimea ; Bulgària
Mars contigus	Mar d'Azov i mar de Màrmara (mar Egea, mar Mediterrània)
Ciutats riberenques	Trebisonda, Samsun, Zonguldak i Istanbul (TUR) ; Constanţa (RUM) ; Burgàs i Varna (BUL) ; Ialta, Odessa, Sebastòpol, Kertx (UKR) ; Novorossisk i Sotxi (RUS) ; Sukhumi i Batumi (GEO)
Format per	Dardanels ; estuari del Dnièper-Buh ; estret de Kertx ; Bòsfor ; mar d'Azov
Efluent	Bòsfor
Dades i xifres
Profunditat	2.206 m
Mida	1.175 () km ; màxim: 600 () km ;
Perímetre	3.400 km
Superfície	436.402 km²
Àrea important de conservació d'aus
	Dardanels
Identificador	çanakkale-strait-iba-turkey
	;
Àrea important de conservació d'aus
	Bòsfor
Identificador	bosphorus-iba-turkey
Mesures i indicadors
Volum	547.000 km³

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (grec antic: Εὔξεινος Πόντος, llatí: Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.^[1] El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea.

A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dniéper i el Dnièster. La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície,^[2] una profunditat màxima de 2.212 m^[3] i un volum de 547.000 km³.^[4]

El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima temperat. Les costes de l'est (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtropical humit, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques.

Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són:

Turquia (Trebisonda, Samsun i Zonguldak; Istanbul s'hi troba a tocar, a la riba del Bòsfor)
Bulgària (Burgàs i Varna)
Romania (Constanţa o Constança)
Ucraïna (Odessa, Sebastòpol, Ialta i Kertx)
Rússia (Novorossisk i Sotxi)
Geòrgia (Sukhumi i Batumi)

↑ «Mar Negra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Black Sea Geography». University of Delaware College of Marine Studies, 2003. Arxivat de l'original el 2007-04-29. [Consulta: 2 desembre 2006].
↑ «Europa - Gateway of the European Union Website». Environment and Enlargement - The Black Sea: Facts and Figures.
↑ «Unexpected changes in the oxic/anoxic interface in the Black Sea». Nature Publishing Group, 30-03-1989. [Consulta: 2 desembre 2006].

[1] «Mar Negra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Black Sea Geography». University of Delaware College of Marine Studies, 2003. Arxivat de l'original el 2007-04-29. [Consulta: 2 desembre 2006].

[3] «Europa - Gateway of the European Union Website». Environment and Enlargement - The Black Sea: Facts and Figures.

[4] «Unexpected changes in the oxic/anoxic interface in the Black Sea». Nature Publishing Group, 30-03-1989. [Consulta: 2 desembre 2006].

[1]

[2]

[3]

[4]