Mar de Barentsz

Mar de Barentsz
	(ru) Баренцево море
Tipus	Mar marginal
Epònim	Willem Barentsz
Part de	oceà Àrtic
Localització
País de la conca	Noruega i Rússia
	75° N, 40° E / 75°N,40°E
Format per	Porsangerfjorden ; Kongsfjorden (en) ; Tjuvfjorden (en) ; Wahlenbergfjorden ; Motovskij zaliv ; Kola Bay (en) ; mar de Petxora ; Svyatonossky Gulf (en) ; Storfjorden
Dades i xifres
Profunditat	màxim: 600 m; mitjana: 230 m
Superfície	1.424.000 km²

Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614.

La mar de Barentsz^[1] noruec: Barentshavet, Urban East Norwegian: [ˈbɑ̀ːrn̩tsˌhɑːvə];^[2] (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,^[3] batejada en honor del navegant neerlandès Willem Barentsz.^[4] És una mar continental bastant profunda (té una fondària mitjana de 230 m) que limita a l'oest amb la mar de Noruega, al nord-oest amb l'arxipèlag noruec de Svalbard i al nord-est i a l'est, respectivament, amb les illes russes de la Terra de Francesc Josep i Nova Terra, que la separen de la mar de Kara. Al sud-oest, entre les penínsules de Kola i Kanin, és anomenada mar Blanca.

Tot i que forma part de l'oceà Àrtic, el mar de Barents s'ha caracteritzat per "convertir-se a l'Atlàntic "^[5] o en procés de ser "atlantificat"^[6] a causa del seu estatus com a "punt calent d'escalfament de l'Àrtic". Els canvis hidrològics a causa de l'escalfament global han provocat una reducció del gel marí i de l'estratificació de la columna d'aigua, la qual cosa podria produir grans canvis en el temps a Euràsia.^[5] Una predicció és que a mesura que creixi l'àrea permanent lliure de gel del mar de Barentsz, l'evaporació addicional augmentarà les nevades hivernals a gran part de l'Europa continental.^[6]

Per efecte del corrent del Golf molts dels ports de les seves ribes són lliures de gel tot l'any. La ciutat més gran banyada per aquesta mar és Múrmansk, a Rússia.

El mar de Barents és un mar de plataforma força poc profund, amb una profunditat mitjana de 230 m i és un lloc important tant per a la pesca com per a l'exploració d'hidrocarburs.^[7]

El 12 d'agost del 2000 s'hi enfonsà el submarí atòmic rus Kursk, que s'emportà la vida de 118 mariners.

↑ Wells, John C. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman, 2008. ISBN 978-1-4058-8118-0.
↑ Berulfsen, Bjarne. Norsk Uttaleordbok (en noruec). Oslo: H. Aschehoug & Co (W Nygaard), 1969, p. 37.
↑ World Wildlife Fund, 2008.
↑ John Wright. The New York Times Almanac 2002. Psychology Press, 30 novembre 2001, p. 459. ISBN 978-1-57958-348-4.
↑ ^5,0 ^5,1 «A huge stretch of the Arctic Ocean is rapidly turning into the Atlantic. That's not a good sign» (en anglès). , 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
↑ ^6,0 ^6,1 Bailey, Hannah; Hubbard, Alun; Klen, Eric S.; Mustonen, Kaisa-Riikka; Akers, Pete D. Nature Geoscience, 14, 5, 01-04-2021, pàg. 283. Bibcode: 2021NatGe..14..283B. DOI: 10.1038/s41561-021-00719-y.
↑ O. G. Austvik, 2006.

[1] Wells, John C. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman, 2008. ISBN 978-1-4058-8118-0.

[2] Berulfsen, Bjarne. Norsk Uttaleordbok (en noruec). Oslo: H. Aschehoug & Co (W Nygaard), 1969, p. 37.

[Ref_-3] World Wildlife Fund, 2008.

[Wright2001-4] John Wright. The New York Times Almanac 2002. Psychology Press, 30 novembre 2001, p. 459. ISBN 978-1-57958-348-4.

[Turning-5] 5,0 ^5,1 «A huge stretch of the Arctic Ocean is rapidly turning into the Atlantic. That's not a good sign» (en anglès). , 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].

[Geoscience2021-6] 6,0 ^6,1 Bailey, Hannah; Hubbard, Alun; Klen, Eric S.; Mustonen, Kaisa-Riikka; Akers, Pete D. Nature Geoscience, 14, 5, 01-04-2021, pàg. 283. Bibcode: 2021NatGe..14..283B. DOI: 10.1038/s41561-021-00719-y.

[Ref_a-7] O. G. Austvik, 2006.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]