Marbre

Marbre
Tipus	roques metamòrfiques
Causa de	marble exposure (en)
Color	blanc
Minerals essencials	carbonats
Punt de descomposició	2.442 °F (màxim); 1.517 °F (mínim)
Pressió de vapor	0 mmHg (a 68 °F)
Solubilitat	0,001 g/100 g (aigua, 68 °F)
Límit d'exposició	5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica); 10 mg/m³ (10 h, cap valor); 15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Massa	100,1
Epònim	Tengri
Referències

El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'ús històric.^[2]

En la naturalesa, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristal·lina primitiva, on forma jaciments irregulars que amb freqüència resulten ser filons, i menys sovint formant estrats (en capes). Amb freqüència apareixen d'altres minerals formant el marbre juntament a la calcita, com el grafit, la clorita, el talc, diferents tipus de mica, el quars, la pirita i algunes pedres precioses com el corindó, el granat o la zirconita. Atenint-se al concepte mineralògic, només es consideren marbres als agregats grano-vitris, formats bàsicament per carbonat de calci, ${\ce {CaCO3}}$ , i amb traces si fa o no fa significatives de carbonat de magnesi, ${\ce {MgCO3}}$ , (marbre dolomític).

És famós el marbre blanc de Carrara d'Itàlia. L'escultor del renaixement italià Miquel Àngel visitava les pedreres de Carrara per escollir els marbres per a les seves escultures. Un altre marbre blanc de gran qualitat i amb denominació d'origen és el de Macael (Almeria), població coneguda com la «Ciutat de l'Or Blanc» perquè les places i voreres n'estan cobertes. Aquest marbre es pot trobar, entre d'altres, al Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada.

El seu ús com a material d'escultura privilegiat a l'època clàssica en va fer un signe d'elegància. Avui dia es fa servir per paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.

El terme "marbre" prové del grec clàssic μάρμαρον (mármaron), de μάρμαρος (mármaros), que significa "pedra brillant", i potser del verb μαρμαίρω (marmaírō), "brillar o lluir". Després apareix la paraula llatinitzada marmor.^[3] La mateixa arrel llatina ha originat l'adjectiu català marmori- òria: "que és de marbre"; i en sentit figurat: "que sembla de marbre"; o en medicina "estat marmori".^[4]^[5]

Comercialment, i més enllà de la definició geològica, sovint s'aplica el nom "marbre" a altres varietats de pedra calcària.^[6]

↑ «Marble» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 octubre 2016].
↑ «marbre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2018].
↑ «mármol» (en castellà-espanyol). etimologias.dechile.net, 2023. [Consulta: 18 juliol 2023].
↑ «marmori- òria». Diccionari Català Wordreference; Diccionari manual de la llengua catalana Vox; Larousse Editorial, 2007. [Consulta: 18 juliol 2023].
↑ Foz, M.; Ramis, J. et al.. «estat marmori». Diccionari enciclopèdic de medicina, IEC, 2003. [Consulta: 18 juliol 2023].
↑ Rathore, S. S.; Bhandari, S. «Controlled Fracture Growth by Blasting While Protecting Damages to Remaining Rock» (en anglès). Rock Mechanics and Rock Engineering, 40, 3, 01-06-2007, pàg. 317–326. DOI: 10.1007/s00603-005-0080-5. ISSN: 1434-453X.

[1] «Marble» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 octubre 2016].

[2] «marbre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2018].

[3] «mármol» (en castellà-espanyol). etimologias.dechile.net, 2023. [Consulta: 18 juliol 2023].

[4] «marmori- òria». Diccionari Català Wordreference; Diccionari manual de la llengua catalana Vox; Larousse Editorial, 2007. [Consulta: 18 juliol 2023].

[5] Foz, M.; Ramis, J. et al.. «estat marmori». Diccionari enciclopèdic de medicina, IEC, 2003. [Consulta: 18 juliol 2023].

[6] Rathore, S. S.; Bhandari, S. «Controlled Fracture Growth by Blasting While Protecting Damages to Remaining Rock» (en anglès). Rock Mechanics and Rock Engineering, 40, 3, 01-06-2007, pàg. 317–326. DOI: 10.1007/s00603-005-0080-5. ISSN: 1434-453X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]