Massais

Per a altres significats, vegeu «Massais (Deux-Sèvres)».

Massais

Tipus	poble i ètnia
Població total	1.293.000
Llengua	Maa
Religió	animisme, cristianisme
Geografia
Estat	Kenya i Tanzània
Regions amb poblacions significatives
Kenya 650.000 Tanzània 643.000
Mapa de distribució

Els massais es situen en un poble d'africà nilòtic. Són aproximadament uns 900.000, dels quals, entre 353 i 450.000, habiten entre les ciutats de Narok i Namanga, al Kenya meridional, i la resta al nord de Tanzània, al voltant del llac Victòria. Les dades, però, no són prou acurades.

Abans de la colonització, eren un poble guerrer, que vivia de la depredació. Actualment, són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la seva riquesa econòmica i, encara que mantenen la religió tradicional, han adoptat algunes formes del cristianisme.

Viuen en assentaments anomenats bomes, uns cercles de cabanes fetes de branques i rodejades de palissades per a encerclar el ramat. La seva vida cultural és plena de celebracions, que comencen amb el naixement. La versió massai dels grups d'edat consta d'infantesa, guerrer menor (moran), guerrer gran, adult menor i adult gran. Cada generació d'homes constitueix un grup que passa successivament per cada grau d'edat. Després de la circumcisió, els nois esdevenen homes i guerrers menors. Antigament, havien de passar una prova d'adult que consistia a caçar un lleó. Avui s'ha perdut la tradició perquè els lleons són considerats espècie protegida.

El sistema polític massai és descentralitzat; es convoquen reunions d'ancians i discussions públiques per decidir sobre els afers més generals. El que encara s'hi imposa és la importància que té per a ells el ramat. La seva religió se centra al voltant de creences místiques referents als massais, al seu ramat, i a Déu. Les vaques són sagrades, i també ho és la seva terra i tots els elements que giren al voltant del ramat. El ramat proveeix de totes les necessitats als massais: llet, sang i carn per a la dieta, i cuir i pells per a la seva roba.

Parlen el maa, una llengua que pertany a la branca oriental del subgrup nilòtic, i forma part del grup de llengües sudàniques orientals pertanyents a les llengües niloticosaharianes. Tanmateix, usen el suahili com a lingua franca, i també parlen l'anglès.^[1]