Maurici (emperador)

Maurici
	;
Nom original	(el) Φλάβιος Μαυρίκιος Τιβέριος Αὔγουστος; (la) Flavius Mauricius Tiberius Augustus
Biografia
Naixement	(el) Φλάβιος Μαυρίκιος Τιβέριος Αὔγουστος ; 539 ; Arabissos (Imperi Romà d'Orient)
Mort	27 novembre 602 (62/63 anys); Harbor of Eutropius (Imperi Romà d'Orient)
Causa de mort	homicidi, decapitació
Sepultura	Monastery of Saint Mamas (en)
Emperador romà d'Orient
	14 agost 582 – 27 novembre 602 ; ← Tiberi II – Flavi Focas →
Emperador romà
Senador romà
Comandant
Dades personals
Religió	Cristianisme calcedoni
Activitat
Ocupació	cap militar, polític, emperador
Període	Imperi Romà d'Orient, Imperi Romà i Egipte sota l'Imperi Romà d'Orient
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Romà d'Orient
Branca militar	Exèrcit romà d'Orient
Rang militar	mestre dels soldats d'Orient
Comandant de (OBSOLET)	Excubitor
Conflicte	Maurice's Balkan campaigns (en) , Avar–Byzantine Wars (en) , Guerra romano-sassànida del 572-591 i Sasanian Civil War of 589–591 (en)
Enaltiment
	sant ;
Festivitat	28 de novembre
Família
Família	Dinastia justiniana
Cònjuge	Constantina (esposa de Maurici) (582–602)
Fills	Teodosi, Justinià, Anastàsia, Cleòpatra, Teoctista, Justí, Maria, Pau, Tiberi, Pere
Pare	Pau
Germans	Pere; Gòrdia

Maurici, de nom regnal Flavi Maurici Tiberi August (llatí: Flavius Mauricius Tiberius Augustus; grec: Φλάβιος Μαυρίκιος Τιβέριος Αὔγουστος; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient del 582 fins al 602. Fou un destacat general que s'enfrontà a l'Imperi Sassànida amb èxit i, una vegada emperador, conclogué victoriosament (en) la guerra amb els perses. Durant el seu regnat, l'Imperi Romà d'Orient obtingué enormes guanys territorials al Caucas i, per primera vegada en gairebé dos segles, els romans ja no es veieren obligats a fer pagaments anuals de milers de lliures d'or als perses per mantenir la pau.

Durant el seu govern (582 al 602), l'imperi va estar amenaçat per tres fronts: a l'oest a Espània (on es van perdre els darrers territoris), als Balcans per la invasió dels àvars, i a l'est per la guerra amb els perses. L'Estat es va trobar una greu crisi econòmica, que finalment va dur a perdre el suport de l'exèrcit i la seva deposició pel general Flavi Focas.