Merlet

Un merlet que mostra la seva funció.
Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València.
Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca).
Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal).
Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan).
Palau dels Normands (Palerm, Itàlia).

Un merlet o rastell (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.[1] Aquesta fortificació servia de protecció dels defensors, que amagats al seu darrere podien vetllar l'enemic i llançar-li projectils pels espais buits o pels matacans amb seguretat. Les mides i l'acabament superior dels merlets són característics de cada època i contrada. Els merlets es troben ja a Assíria i desaparegueren amb la difusió de l'artilleria i de les fortificacions amb bastions que en foren el resultat. Modernament s'han emprat amb una funció decorativa en edificis civils.[2]

Al mig del merlet podia haver-hi una sagetera o una tronera. En el buit entre els merlets podia haver-hi també un mantellet abatible per a protegir-se dels projectils que es llançaven de dalt, un precedent dels matacans, o un escut posat a la banda de fora. Damunt els merlets podia haver-hi columnes que aguantaven una teulada.

  1. Turon, Pau. Castells medievals. Diputació de Girona, 2020, p. 8. ISBN 978-84-15808-88-6. 
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.18. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 novembre 2014]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search