Method of Fluxions

The Method of Fluxions and infinite Series

(en) The Method of Fluxions and Infinite Series; with its Application to the Geometry of Curve‐lines
Frontis de la traducció francesa
Tipus	obra escrita i obra creativa
Fitxa
Autor	Isaac Newton
Llengua	anglès
Publicació	Londres, Anglaterra, 1736
Editorial	Henry Woodfall
Dades i xifres
Tema	Matemàtica
Nombre de pàgines	xiv-339

The Method of Fluxions and infinite Series (que es podria traduir com El Mètode de les Fluxions i les sèries infinides) és un llibre d'Isaac Newton.^[1] El llibre es va acabar d'escriure el 1671, i es va publicar el 1736.

«Fluxions» és el terme que fa servir Newton per al càlcul diferencial (fluents era el seu terme per càlcul integral). Originalment va desenvolupar el mètode a Woolsthorpe Manor durant el tancament de la Universitat de Cambridge durant la gran plaga de Londres de 1665 a 1667, però va decidir donar a conèixer els seus descobriments (de forma similar, els seus descobriments que finalment varen conformar Philosophiae Naturalis Principia Mathematica eren desenvolupats en aquesta època i amagat del món entre les notes de Newton durant molts anys). Gottfried Leibniz desenvolupava el seu càlcul al voltant de 1673, i el publicava el 1684, cinquanta anys abans de Newton. La notació de càlcul que s'utilitza avui és principalment la de Leibniz, encara que la notació de Newton per a la diferenciació ${\displaystyle {\dot {x}}}$ per a derivades respecte del temps es continua fent servir avui en dia en mecànica.

El Mètode de les Fluxions de Newton es publicava formalment de forma pòstuma, però després de la publicació de Leibniz del càlcul sorgia una rivalitat entre els dos matemàtics sobre qui havia desenvolupat el càlcul primer i així Newton ja no va amagar més el seu coneixement de les fluxions.

El Mètode de fluxions esdevingué una de les obres més importants de la història de les matemàtiques i es considera l'inici del càlcul, juntament amb De analysi per aequationes numero terminorum infinitas.