Metro de Lilla

El metro de Lilla (França) és el primer metro del món en utilitzar la tecnologia VAL.

El terme VAL és un acrònim que actualment vol dir Vehicle Automàtic Lleuger. Però al començament volia dir Villeneuve-d'Ascq - Lilla. Alguns estudiants de Villeneuve-d'Ascq popularitzaren més tard l'expressió Vite à Lille, Vite au Lit (Ràpidament A Lilla, Ràpidament Al Llit). Totalment automatitzat, el metro de Lilla no necessita conductor, i es desmarca de nombroses altres xarxes metropolitanes per les seves andanes protegides: no hi ha cap risc de caure a la via gràcies a un panell de vidre i a les portes automàtiques, a tota la llargada de l'andana. Les portes només s'obren quan el tren s'atura. El metro de Lilla, contràriament al Metro de París, té el gàlib petit. Cada tren té dos vagons, tot i que la majoria d'estacions poden rebre trens de quatre vagons.

Al començament, cada municipi tenia un pressupost propi per triar un arquitecte i un artista per fer les estacions. Aquesta mesura es prengué quan es va fer la línia 2. Però després, algunes de les estacions noves ja no tenen obres d'art.