Mobilitat social

La mobilitat social en sociologia és la qualitat de persones, famílies i grup «en virtut de la qual passen d'una posició social a una altra».^[1] Refereix a la capacitat, o no, d'un canvi de classe social en una societat particular.

Generalment es sol concebre la mobilitat en termes de possibilitat d'ascensió, concepte polític segons el qual una persona amb formació i treballant, pot progressar al llarg de la seva carrera (mobilitat individual), o que els pares poden conduir els fills a una vida millor (mobilitat intergeneracional). La mundialització i les crisis successives des de l'inici del segle xxi fan que un grup creixent tem que en fi de carrera seran pitjors o que els fills tindran una situació econòmica pitjor.^[2]

Les societats democràtiques contemporànies aspiren en teoria a un alt índex de mobilitat social ascendent per l'educació i el treball. A talent igual, pretenen que tothom té les mateixes oportunitats, independentment de la classe social dels pares, el que se sol anomenar com el «somni americà» o «l'ascensor social».^[3] Recerques empíriques mostren que aquest ideal és molt lluny de la realitat. Segons Nancy Isenberg, «un altre mite americà és el de creure que si treballes de valent pots tenir èxit, això no és veritat».^[3] L'economista Alan B. Krueger va identificar el que s'anomena Corba del Gran Gatsby, que estableix una correlació entre una major desigualtat social i una menor mobilitat social.^[4]