Molses

Per a altres significats, vegeu «Briòfits en sentit ampli».

Molses

Bryophyta
"Muscinae" d'Ernst Haeckel Artforms of Nature, 1904
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Subregne	Viridiplantae
Divisió	Bryophyta Schimp., 1879
Classes
Takakiopsida Sphagnopsida Andreaeopsida Andreaeobryopsida Oedipodiopsida Polytrichopsida Tetraphidopsida Bryopsida

Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt. Normalment, creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec.

Botànicament, les molses són briofitines o plantes no vasculars. Poden ser distingides de les hepàtiques (Marchantiophyta) pels seus rizoides multicel·lulars. Altres diferències no són universals per a totes les molses i hepàtiques, però la presència de tiges —anomenades caulidis— i fulles clarament diferenciades i la manca de fulles segmentades o lobulades caracteritzen les molses entre d'altres. Les molses tenen un paper important en els ecosistemes en què es troben perquè conserven la humitat del sòl i en prevenen la degradació, i també constitueixen un important refugi per a petits invertebrats. La recol·lecció indiscriminada de molses pot ser molt agressiva amb el medi ambient i pot causar un dany significatiu als nostres ecosistemes.

Tradicionalment, Bryophyta incloïa les molses o briòfits actuals, les hepàtiques i les antocerotes. Aquests dos altres grups de briofitins avui en dia tenen les seves pròpies divisions, ja que són parafilètics, tanmateix, aquestes divisions encara s'anomenen briòfits.

A més a més de la manca de sistema vascular, les cèl·lules de les plantes són haploides durant la major part del seu cicle vital. Els esporòfits viuen molt poc i depenen dels gametòfits. Això mostra un contrast amb el patró que segueixen la major part de les «plantes superiors» i els animals. En les plantes vasculars, per exemple, la generació dels haploides és representada pel pol·len i l'òvul.^[1]