Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El neopaganisme és un terme sota el qual es designa un conjunt heterogeni de religions que intenten recuperar les tradicions politeistes i de culte a la natura de l'Europa precristiana, com ara la celta, la germànica o la grega. S'ha estès des de mitjans del segle xx, principalment a Europa, tot i que posteriorment s'ha difós pels Estats Units i altres països d'Amèrica Llatina.[1] Es fa servir aquest mot amb el prefix "neo" per diferenciar-ho del paganisme antic.
Algunes de les corrents neopaganes són la wicca, l'odinisme, el druïdisme, el romanisme, el neo-hel·lenisme, el rodisme o el damanhur. Alguns seguidors més o menys estrictes de religions precristianes com les cèltiques, nòrdiques, neoromanes o neohel·lèniques rebutgen que se'ls apliqui la paraula neopaganisme. Aquestes religions són molt diferents entre elles, però tenen com a característiques comunes el respecte de la natura, la veneració de molts déus, l'ús de la mitologia antiga i la creença en la màgia. Les religions paganes sempre han estat riques en símbols de molts significats i d'orígens del passat. En la modernitat és predominant un símbol d'orígens grecoromans, el pentacle, que pot ser utilitzat, per tant, com a emblema de totes les religions del neopaganisme. Els símbols dels cinc elements associats als vèrtexs del pentagrama sagrat. Cada tradició neopagana tendeix a tenir els seus propis símbols, que, en el cas de les religions reconstruïdes, són directament heretats del patrimoni cultural de les antigues religions paganes en les quals estan basades.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search