Nicolas Poussin

Nicolas Poussin

Biografia
Naixement	juny 1594 Les Andelys (Regne de França)
Mort	19 novembre 1665 (71 anys) Roma (Estats Pontificis)
Sepultura	basílica de San Lorenzo in Lucina
Primer pintor del Rei
1641 – 1665
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	París Roma Florència
Ocupació	pintor, dibuixant projectista, artista gràfic, artista visual
Gènere	Pintura d'història, pintura religiosa, pintura mitològica, pintura, al·legoria, figureta, paisatge, retrat, autoretrat, art sacre i pintura de batalla
Moviment	Classicisme
Catàleg raonat	The Paintings of Nicolas Poussin. A Critical Catalogue (1966) The Complete works of Poussin (1974) Nicolas Poussin : les tableaux du Louvre (2015) Nicholas Poussin catalogue raisonné, 1837 (1837) Nicolas Poussin (1994)
Professors	Quentin Varin, Ferdinand Elle, Noël Jouvenet i Georges Lallemant
Alumnes	Gaspard Dughet, Charles Le Brun, Pierre Le Tellier, Pietro Sante Bartoli i Jean Dughet
Influències	Quentin Varin i Domenico Zampieri
Mecenes	Cassiano Dal Pozzo Giovan Battista Marino Paul Fréart de Chantelou
Obra
Obres destacables Set Sagraments (dècada del 1620) La victòria de Josuè sobre els amorreus (1628) Et in Arcadia ego (1629) La inspiració del poeta (1651) Paisatge tempestuós amb Píram i Tisbe (1660) Les quatre estacions
Família
Cònjuge	Anne-Marie Dughet (1630–1664)
Signatura

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on estudia l'estatuària romana i s'influencia notablement dels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista per això fa servir molts temes mitològics i històrics que sovint tenen un element paisatgístic important. Va passar la major part de la seva vida pintant a Roma, excepte durant un curt període en el que el cardenal Richelieu li va ordenar tornar a França com a pintor del rei.

Algunes de les seves obres són Et in Arcadia ego (1638), El rapte de les sabines (1637), El regne de Flora (1631), La matança dels innocents (1628), Paisatge amb dues nimfes i una serp (1659) i la sèrie de "bacanals" que li va encarregar el cardenal Richelieu. Fins al segle XX va romandre com a font d'inspiració dominant per als artistes d'orientació clàssica com Jacques Louis David i Paul Cezanne.