Nihoni

Nihoni
	113Nh
	copernici ← nihoni → flerovi
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Nihoni, Nh, 113
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablement un metall del bloc p)
Grup, període, bloc	13, 7, p
Pes atòmic estàndard	[286]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p1; (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 3; (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	16 (predit) g·cm−3
Punt de fusió	700 K, 430 (predit) °C
Punt d'ebullició	1.430 K, 1.130 (predit) °C
Entalpia de fusió	7,61 (extrapolat) kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	130 (predit) kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	1, 2, 3, 5 (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 704,9 (predit) kJ·mol−1
	2a: 2.238,5 (predit) kJ·mol−1
	3a: 3.203,3 (predit) kJ·mol−1
Radi atòmic	170 (predit) pm
Radi covalent	172–180 (extrapolat) pm
Miscel·lània
Nombre CAS	54084-70-7
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del nihoni

El nihoni^{[nota 1]} és un element sintètic de la taula periòdica, el símbol del qual és Nh i el seu nombre atòmic és 113. Està situat al 7è període i a la part baixa del grup 13, del bor.^[5] El seu descobriment fou adjudicat de forma oficial als investigadors japonesos del laboratori RIKEN, que aconseguiren sintetitzar i observar l'element el 2004. És el primer element sintètic en ser produït al Japó. És un element radioactiu l'isòtop del qual més estable conegut, nihoni 286, té una vida mitjana de 20 segons. Malgrat que no és possible fer-hi cap experiment químic, es preveu que es comporti com el tal·li, l'element que té a sobre dins d'aquest grup. A diferència d'altres elements del bloc p, es preveu que mostri algunes característiques dels metalls de transició.

El seu descobriment ha estat adjudicat de forma oficial als investigadors japonesos del laboratori Riken, que van aconseguir sintetitzar i observar l'element a finals de 2015, convertint-se així en el primer element sintètic a ser produït al Japó, com a resultat de la desintegració de l'element 115 (moscovi). El seu nom prové de la paraula "Nihon", el terme utilitzat per designar al Japó en la seva llengua nativa.^[6] És un element radioactiu l'isòtop més estable del qual conegut, nihonio-286, té una vida mitjana de 20 segons.

A la taula periòdica, és un element transactínid del bloc p, i és membre del setè període dins del grup del bor, encara que no es va realitzar cap experiment químic que hagi confirmat que aquest es comporti com l'homòleg més pesat que el tal·li dins aquest grup. Es creu que el nihoni tingui algunes propietats similars a la dels seus homòlegs més lleugers, és a dir, bor, alumini, gal·li, indi i tal·li, encara que també hauria de mostrar diverses diferències amb aquests. A diferència d'altres elements del bloc p, es preveu que mostri algunes característiques de metalls de transició.

Se sap molt poc sobre el nihoni, ja que només s'ha fabricat en quantitats molt petites que decauen en segons. La vida anòmalament llarga d'alguns nucleids superpesats, inclosos alguns isòtops del nihoni, s'explica per la teoria de la "illa d'estabilitat". Els experiments donen suport a la teoria, ja que les vides mitjanes dels isòtops de nihoni confirmats augmenten de mil·lisegons a segons a mesura que s'afegeixen neutrons i s'aproxima l'illa. S'ha calculat que el nihoni té propietats similars als seus homòlegs bor, alumini, gal·li, indi i tal·li. Tots, excepte el bor, són metalls de postransició, i s'espera que el nihoni sigui també un metall de postransició. També hauria de mostrar diverses diferències importants respecte d'ells; per exemple, el nihoni hauria de ser més estable a l'estat d'oxidació +1 que a l'estat +3, com el tal·li, però a l'estat +1 el nihoni hauria de comportar-se més com la plata i l'astatina que el tal·li. Els experiments preliminars realitzats el 2017 van mostrar que el nihoni elemental no és gaire volàtil; la seva química roman en gran mesura inexplorada.

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^2,0 ^2,1 Seaborg, Glenn T. «transuranium element (chemical element)». Encyclopædia Britannica, c. 2006. [Consulta: 16 març 2010].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
↑ «Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica». ABC, 09-06-2016.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades EP

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

[Haire-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.

[EB-2] 2,0 ^2,1 Seaborg, Glenn T. «transuranium element (chemical element)». Encyclopædia Britannica, c. 2006. [Consulta: 16 març 2010].

[B&K-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.

[BFricke-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.

[6] «Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica». ABC, 09-06-2016.

[EP-7] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades EP

[1]

[2]

[3]

[4]

[nota 1]

[5]

[6]