Nikolai Bukharin

Nikolai Bukharin
	;
Nom original	(ru) Николай Иванович Бухарин
Biografia
Naixement	9 octubre 1888 ; Moscou (Imperi Rus)
Mort	15 març 1938 (49 anys); Camp d'afusellament Communarka (Rússia)
Causa de mort	Pena de mort (Ferida per arma de foc )
Sepultura	Camp d'afusellament Communarka
Membre del Politburó del Comitè Central del PCUS
	2 juny 1924 – 17 novembre 1929
Candidate member of the Politburo of the CPSU Central Committee (en)
	25 març 1919 – 2 juny 1924
Membre de l'Assemblea Constituent Russa
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Primer gymnasium de Moscou (–1907 (Julià)); Facultat de Dret de la Universitat Imperial de Moscou (–1911 (Julià))
Activitat
Lloc de treball	Moscou
Ocupació	polític, periodista, escriptor, filòsof, economista, editor col·laborador
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica ; Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica ; All-Union Society of Old Bolsheviks (en)
Carrera militar
Conflicte	Explosion in Leontief Lane (en)
Participà en
26 gener 1934	17è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 juny 1930	16è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
2 desembre 1927	15è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
18 desembre 1925	14è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
23 maig 1924	13è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
17 abril 1923	12è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 març 1922	11è Congrés del Partit Comunista Rus (bolxevic)
8 març 1921	X Congrés del Partit Comunista Rus
29 març 1920	IX Congrés del Partit Comunista Rus
18 març 1919	VIII Congrés del Partit Comunista Rus
6 març 1918	VII Congrés del Partit Comunista Rus
26 juliol 1917 (Julià)	6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
Família
Cònjuge	Anna Larina

Nikolai Ivànovitx Bukharin, rus: Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus. Va ser membre del Politburó (1924-29) i del Comitè Central (1917-37), president de la Internacional Comunista (Comintern 1926-29) i editor en cap de Pravda (1918-29), el diari Bolxevic (1924-29), Izvéstia (1934–36) i de la Gran Enciclopèdia Soviètica

Va néixer el 27 de setembre de 1888 a la ciutat russa de Moscou. Fou detingut en diverses ocasions pel règim tsarista i participà activament a la Revolució d'Octubre (1917). Va col·laborar amb Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili Stalin en els anys de la lluita per la successió de Lenin, amb la consigna "Enriquiu-vos!", adreçada als pagesos benestants (kulacki). Durant anys va polemitzar amb l'altre gran economista del període, Ievgueni Preobrajenski, aliat polític de Lev Davídovixtx Bronstein (Trotski), que proposava la ràpida industrialització del país centrada en la indústria pesant, i la quasi militarització del treball agrícola, i la seva col·lectivització forçosa.

Havent estat exiliat Trotski, Stalin va canviar la seva política en relació amb l'agricultura i la pagesia i va portar a terme la col·lectivització inicialment proposada per Trotski i Preobrajenski, fet que va fer caure en desgràcia l'antic aliat Bukharin, que fou repressaliat i executat el 13 de març de 1938 a Moscou, dins del procés del Judici dels Vint-i-un.

El seu llibre principal és L'ABC del comunisme, co-escrit amb Ievgueni Preobrajenski; a més dels llibres Imperialisme i Economia Mundial (1918) i Materialisme Històric (1921), entre d'altres.