Nitrur

En química, un nitrur o aziür és un compost de nitrogen amb un element menys electronegatiu, en què el nitrogen té un estat d'oxidació de -3. Noteu que hi ha excepcions a aquesta convenció de designació: els nitrurs d'hidrogen, NH₃ i carboni, (CN)₂, s'anomenen amoníac i cianogen, respectivament, i els nitrurs de brom i iode són anomenats tribromur de nitrogen i triiodur de nitrogen, respectivament. Noteu que el nitrogen també forma els pernitrurs, que contenen l'anió N₂^{2 -} i les azides, que contenen N₃^-. L'afinitat electrònica del nitrogen és una de les més altes, superada només per la del fluor i l'oxigen. Això significa que els nitrurs són un grup gran de compostos, que tenen un rang ampli de propietats i aplicacions:

• Materials refractaris
• Lubricants, per exemple, el nitrur de bor hexagonal, BN
• Materials de tall, per exemple nitrur de silici, Si₃N₄
• Aïllants, per exemple nitrur de bor, BN, nitrur de silici, Si₃N₄
• Semiconductors, com el nitrur de gal·li, GaN
• Revestiments metàl·lics, com el nitrur de titani, TiN
• Magatzem d'hidrogen, com el nitrur de liti, Li₃N

La classificació d'un grup tan variat de compostos és necessàriament arbitrària. La classificació següent es basa en la seva estructura:

• Salines, com ara nitrur de liti, Li₃N, nitrur de beril·li, Be₃N₂
• Covalents
  • Estructures tridimensionals, com el nitrur de fòsfor, P₃N₅, nitrur de bor, BN
  • Adamantina, com el nitrur de gal·li, GaN
  • Molecular ("volàtil"), com el tetranitrur de tetrasofre, S₄N₄
• Intersticial, com el nitrur de titani, TiN
• Intermèdia, com el nitrur de ferro, Fe₂N