Nobeli

Nobeli
102No
mendelevi ← nobeli → lawrenci Yb ↑ No ↓ (Upq) Taula periòdica
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Nobeli, No, 102
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	[259]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 7s2 2, 8, 18, 32, 32, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid ((predit)[1])
Punt de fusió	1.100 K, 827 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2, 3
Electronegativitat	1,3 (predit)[2] (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 641,6 kJ·mol−1
	2a: 1.254,3 kJ·mol−1
	3a: 2.605,1 kJ·mol−1
Miscel·lània
Nombre CAS	10028-14-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del nobeli
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 253No sin 1,62 min 80% α 8,14, 8,06, 8,04, 8,01 249Fm 20% β+ 253Md 254No sin 51 s 90% α 250Fm 10% β+ 254Md 255No sin 3,1 min 61% α 8,12, 8,08, 7,93 251Fm 39% β+ 2,012 255Md 257No sin 25 s 99% α 8,32, 8,22 253Fm 1% β+ 257Md 259No sin 58 min 75% α 7,69, 7,61, 7,53.... 255Fm 25% ε 259Md 10% FE només s'inclouen isòtops de semivida superior a 5 segons

El nobeli és l'element químic sintètic de símbol No i nombre atòmic 102. Pertany al grup dels actinoides. Fou sintetitzat per primera vegada de forma fefaent el 1966 pel físic soviètic Gueorgui Fliórov i col·laboradors a l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, Unió Soviètica. El nom fou proposat per un equip de científics estatunidencs, britànics i suec que cregueren haver-lo sintetitzat el 1957. La proposta fou recolzada per un equip de la Universitat de Califòrnia a Berkeley que competia amb l'equip rus. Tots els isòtops que s'han aconseguit sintetitzar tenen períodes de semidesintegració molt curts, que no arriben a una hora, per la qual cosa ha estat impossible obtenir-ne una quantitat observable. La majoria de les seves propietats s'han determinat per mitjà de càlculs teòrics i amb algunes determinacions experimentals amb molt pocs àtoms. Per aquestes raons, el nobeli no té aplicacions.