Nostradamus

Nostradamus

Biografia
Naixement	(fr) Michel de Nostredame 14 desembre 1503 Sant Romieg de Provença (França)
Mort	2 juliol 1566 (62 anys) Saló de Provença (França)
Causa de mort	malaltia cardiovascular
Sepultura	Collégiale Saint-Laurent de Salon-de-Provence (en)
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Montpeller Universitat d'Avinyó
Activitat
Ocupació	farmacèutic, metge, astrònom, matemàtic, astròleg, metge escriptor, escriptor
Obra
Obres destacables Prognostication (en)
Família
Cònjuge	valor desconegut (1531 (Gregorià)–1532 (Gregorià)), mort Anne Ponsarde
Fills	César de Nostradamus
Pare	Jaume de Nostredame
Germans	Joan de Nòstra Dama
Signatura

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama,^[1][2] fou un apotecari provençal i un dels publicadors de profecies més famosos del món. És conegut pel seu llibre Les Propheties, la primera edició del qual va aparèixer el 1555.

D'ençà de la publicació del seu llibre, que no s'ha deixat d'imprimir des de la seva mort i que sempre ha estat molt popular a tot el món, Nostradamus ha atret molts seguidors. Els seus entusiastes li donen el crèdit d'haver predit la majoria dels principals esdeveniments mundials. En canvi, la major part de les fonts acadèmiques mantenen que les associacions fetes entre els successos i els quartets de Nostradamus són principalment el resultat de males interpretacions o males traduccions (de vegades deliberades) o són massa ambigües per poder ser útils com a prova d'un poder predictiu real. A més, cap de les fonts llistades aporta evidència que algú hagi mai interpretat un quartet de Nostradamus de forma que pogués identificar un esdeveniment encara per ocórrer.^[3]

Tanmateix, alguns comentaristes ocasionals han utilitzat amb èxit un procés d'interpretació lliure i determinada "torsió" de les seves paraules per predir un esdeveniment aparentment imminent. Per exemple, en 1867 (tres anys abans que succeís), Le Pelletier ho va fer per anticipar o bé el triomf o bé la derrota de Napoleó III en una guerra que, en aquell cas, va demanar ser identificada com la Guerra francoprussiana, si bé va admetre que no podia especificar quina o quan.^[4]

De tota manera, l'interès per l'obra d'aquesta prominent figura del Renaixement francès encara és considerable, especialment en els mitjans de comunicació i en la cultura popular.