Odissea

Odissea

(grc) Ὀδύσσεια
Cap d'Odisseu, recuperat de la Vila de Tiberi a Sperlonga.
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Homer
Llengua	grec antic
Publicació	antiga Grècia
Format per	24
Edició en català
Traductor	Carles Riba (1948) Joan Alberich i Mariné (1998) Joan F. Mira (2011)
Dades i xifres
Tema	Guerra de Troia
Gènere	poema èpic
Personatges	Odisseu Posidó Penèlope Telèmac Atena Mèntor Circe Calipso Nausica Polifem Zeus Hermes
Lloc de la narració	mar Mediterrània
Representa l'entitat	Odyssey episode (en)
Sèrie
Part de	èpica homèrica
Cicle èpic
← Ilíada Telegonia →
Altres
Sistema de classificació Dewey (DDC)	883.01
Identificador Library of Congress Classification	PA4021-PA4022

L'Odissea (grec antic: ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada. L'Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula «odissea» ha passat a significar 'viatge ple d'aventures' en la llengua comuna.

Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi, era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses. Probablement, va ser compost al segle ix aC.

L'Odissea és una obra de composició complexa, per la barreja de temps i gèneres que utilitza. Aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l'heroi, de manera que el públic sentia el plaer de sentir històries conegudes, però en una nova versió que feia més important el protagonista. Els mites poden ser també d'altres cultures. L'obra conté elements típics de l'èpica de recitació oral, com les fórmules memorístiques i els epítets dels personatges. Aquesta mena de composició l'ha fet molt atractiva i influent a escriptors de totes les èpoques, i en especial a la literatura del segle xx, començant per l'Ulisses de James Joyce (1922).

És un exemple de literatura d'aventures i de viatges, si bé el marc del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l'altre món. Els temes són universals: l'amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l'equilibri entre el seny i la rauxa (el cantó apol·lini i dionisíac per als grecs).

En català, s'han fet diverses traduccions de l'Odissea, entre les quals destaquen la de Carles Riba l'any 1948, editada per la Col·lecció Bernat Metge, i la de Joan F. Mira el 2011.^[1]