Ohrid

Per a altres significats, vegeu «Municipi d'Ohrid».

Ohrid

Охрид (mk)
Tipus	ciutat
Lloc
41° 07′ 01″ N, 20° 48′ 07″ E / 41.1169°N,20.8019°E / 41.1169; 20.8019
Estat	Macedònia del Nord
Municipi	municipi d'Ohrid
Capital de	municipi d'Ohrid
Població humana
Població	38.818 (2021) (99,55 hab./km²)
Idioma oficial	macedònic
Geografia
Part de	Patrimoni natural i cultural de la regió d'Ohrid
Superfície	389,93 km²
Banyat per	llac d'Ohrid
Altitud	700 m-695 m
Organització política
• Cap de govern	Níkola Bakràtxeski
Membre de	Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial
Identificadors descriptius
Codi postal	6000
Fus horari	Hora Central Europea hora d'estiu d'Europa Central
Prefix telefònic	046
Altres
Agermanament amb	Tirana Gaziosmanpaşa Nikšić Kragujevac (1977–) Vinkovci (1979–) Windsor (1981–) Piran (1981–) Wollongong (1981–) Budva (1984–) Pogradec (2002–) Yalova (2010–) Safranbolu (2011–) Trogir (2011–) Inđija (en) (2012–) Vidovec (en) (2012–) Stari Grad (en) (2013–) Mostar (2018–) Ogrodzieniec (en) (2021–)
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	?
Lloc web	ohrid.gov.mk

Ohrid o Okhrida^[1] (macedònic: Okhrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim. A 700 m d'altitud, aquest llac, del qual una part pertany a l'Albània veïna, està envoltat de muntanyes, classificades dins del Parc Nacional de Galičica. El municipi, que té 42.003 habitants (2002), és la capital turística del país i posseeix el seu propi aeroport.

El territori de la ciutat és un dels primers indrets europeus ocupats per l'home. Durant l'antiguitat, una gran ciutat, Lícnidos, va emergir, amb el seu teatre antic i la seva acròpoli. Després de les invasions eslaves del començament de l'edat mitjana, la ciutat esdevingué al segle ix un gran centre religiós i cultural. El Sant Climent d'Ocrida fundà llavors el seu monestir i participa en l'establiment de l'alfabet ciríl·lic i de la cultura bulgaromacedònia. Samuel de Bulgària feu fins i tot d'Ohrid la capital del seu Imperi un segle més tard. Conquerida pels otomans, Ohrid conegué un cert declivi abans d'esdevenir al segle xix un centre de desenvolupament del nacionalisme macedoni. Al segle xx la ciutat tornà a ser la seu de l'Església ortodoxa macedònia autocèfala, que havia estat suprimida pels turcs al segle xviii. El desenvolupament del turisme així com la presa de consciència per a les seves riqueses naturals i històriques aconseguiren el 1979 la classificació de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat.

En macedònic, i les altres llengües eslaves del sud, el nom de la ciutat és Okhrid. En albanès, la ciutat és coneguda com a Ohër o Ohri. Noms històrics inclouen Lychnidus en llatí^[2] o Lícnidos (Λύχνιδος), Ocrida (Οχρίδα, Ωχρίδα) i Acrida (Αχρίδα) en grec; els dos darrers noms encara s'utilitzen.