Or

Per a altres significats, vegeu «Or (desambiguació)».

Or
79Au
platí ← or → mercuri Ag ↑ Au ↓ Rg Taula periòdica
Aspecte
Groc metàl·lic Cristalls d'or Línies espectrals de l'or
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Or, Au, 79
Grup, període, bloc	11, 6, d
Pes atòmic estàndard	196,966569(4)
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 5d10 6s1 2, 8, 18, 32, 18, 1
Propietats físiques
Densitat (prop de la t. a.)	19,30 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	17,31 g·cm−3
Punt de fusió	1.337,33 K, 1.064,18 °C
Punt d'ebullició	3.129 K, 2.856 °C
Entalpia de fusió	12,55 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	324 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	25,418 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.646 1.814 2.021 2.281 2.620 3.078
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	5, 4, 3, 2, 1, −1, −2 (òxid amfòter)
Electronegativitat	2,54 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 890,1 kJ·mol−1
	2a: 1.980 kJ·mol−1
Radi atòmic	144 pm
Radi covalent	136±6 pm
Radi de Van der Waals	166 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Xarxa cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 22,14 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	318 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 14,2 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(t. a.) 2.030 m·s−1
Resistència a tracció	120 MPa
Mòdul d'elasticitat	79 GPa
Mòdul de cisallament	27 GPa
Mòdul de compressibilitat	180 GPa
Coeficient de Poisson	0,44
Duresa de Mohs	2,5
Duresa de Vickers	216 MPa
Duresa de Brinell	25 HB MPa
Nombre CAS	7440-57-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'or
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 195Au sin 186,10 d ε 0,227 195Pt 196Au sin 6,183 d ε 1,506 196Pt β− 0,686 196Hg 197Au 100% 197Au és estable amb 118 neutrons 198Au sin 2,69517 d β− 1,372 198Hg 199Au sin 3,169 d β− 0,453 199Hg

L'or és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79. Està situat al grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol ve del llatí aurum. L'or és un metall de transició tou, brillant, groc, pesant, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes (trossos) i dipòsits al·luvials (partícules petites) i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estàndard monetari per a moltes nacions i també es fa servir en la joieria, la indústria i l'electrònica. Al final de l'any 2006, s'estimava que el total d'or que s'havia minat al llarg de la història era de 158.000 tones.^[2] Això es pot representar mitjançant un cub amb un costat de només 20,2 metres de llarg. Els usos industrials moderns inclouen l'odontologia i l'electrònica, on l'or ha trobat tradicionalment un ús gràcies a la seva bona resistència a la corrosió oxidativa i la seva excel·lent qualitat com a conductor de l'electricitat.

L'art de treballar l'or rep el nom d'orfebreria.