Oracle

Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari. Les deïtats no apareixien personalment sinó que es presentaven mitjançant una espècie de mèdiums que era diferent segons els llocs. El terme oracle, doncs, es va aplicar després al transmissor de les prediccions divines.

Comparativament Zeus, com a pare de tots els déus, tenia pocs oracles, però segons la creença popular era la font de tots els oracles, per mitjà d'altres déus com Apol·lo, o d'herois divinitzats.

La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat humana de saber què ofereix el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren, per tant, una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.

Els oracles més coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apol·lo i l'oracle de Dodona. Els oracles rellevants foren: