Osiris

Aquest article tracta sobre la divinitat de l'antic Egipte. Si cerqueu el planeta extrasolar Osiris, vegeu «HD 209458 b».

Osiris

Tipus	divinitat egípcia deïtat de la natura deïtat associada a la resurrecció
Context
Mitologia	religió de l'antic Egipte
Dades
Gènere	masculí
Assassinat/da per	Seth
Família
Parella	Neftis
Cònjuge	Isis
Mare	Nut
Pare	Geb
Fills	Horus i Anubis
Germans	Seth, Neftis i Isis
Altres
Alumne	Gambrinus
Part de	Cultura de l'Antic Egipte
Equivalent	Osiris Hemag (en)

A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants. Era pare d'Horus i marit d'Isis (deessa de la fertilitat). Era el déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu de la resurrecció. Segons les creences de l'antic Egipte, la vida va començar amb els éssers divins. La primera divinitat s'anomenà Aton, i era el déu de la llum. Amb les seves costelles, Aton va crear Shu, déu de l'aire, i Tefenet, deessa de l'aigua. Aquests dos es varen casar, i van tenir dos fills: Geb (déu de la terra) i Nut (deessa del cel). Geb i Nut, tot i ser germans (l'endogàmia no era estranya a Egipte), van casar-se i varen tenir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis.

Els textos dels sarcòfags el relacionaven amb el blat, ja que quan mor la llavor, reneix més tard en forma d'espiga (resurrecció). Osiris representa tot el que reneix, sobretot el Nil, que és un símbol de regeneració i fertilitat, per tant, també és símbol de la natura.

Els egipcis el representaven com un humà momificat amb una corona blanca i dues plomes, amb la pell verda representant la ressurrecció, o primavera.

Hi ha diverses històries explicant el mite d'Osiris. La més comuna, i simplificada, explica que Seth, germà d'Osiris i déu de la violència i el desordre, el va matar per usurpar-li el tron de faraó, el va esquarterar i va repartir i enterrar els trossos del seu cos en llocs diferents. Isis, la germana i esposa d'Osiris, els va anar recollint, llevat d'un, i cosint d'un en un fins a tornar a donar-li la vida.

Plutarc recull una versió del mite d'Osiris en què Seth (germà d'Osiris), juntament amb la Reina d'Etiòpia, va conspirar amb 72 còmplices per tramar l'assassinat d'Osiris.^[1] Seth va enganyar Osiris i va fer-lo entrar en una caixa, que es va tancar, va segellar amb plom i va tirar al Nil. L'esposa d'Osiris, Isis, va buscar les seves restes fins que finalment va trobar la caixa incrustada en un tronc d'arbre de tamariu que sostenia el sostre d'un palau a Byblos, a la costa fenícia. Va aconseguir treure el taüt i recuperar el cos del seu marit.

En una altra versió del mite, Isis va usar un encanteri per ressuscitar breument Osiris per tal que la pogués deixar embarassada. Després d'embalsamar-lo enterrar-lo, Isis va concebre i va donar a llum al seu fill, Horus. Posteriorment Osiris va viure com el déu del món subterrani. A causa de la seva mort i resurrecció, Osiris es va associar amb la inundació i retirada del Nil i, per tant, amb el creixement anual i la mort dels cultius al llarg de la vall del Nil.

Diodor de Sicília dona encara una altra versió del mite en què Osiris va ser descrit com un rei antic que va ensenyar als egipcis les arts de la civilització, incloent l'agricultura. Després va viatjar al món amb la seva germana Isis, els sàtirs i les nou muses, abans de tornar finalment a Egipte. Osiris va ser assassinat pel malvat Tifó, que va ser identificat amb Seth. Tifó va dividir el cos en vint-i-sis peces, que va distribuir entre els seus companys conspiradors per implicar-los en l'assassinat. Isis i Hèrcules (Horus) vengaren la mort d'Osiris i van matar Tifó. Isis va recuperar totes les parts del cos d'Osiris, excepte el fal·lus, les va embolicar amb una tela (i d'aquí l'origen de la momificació), i va enterrar-les en secret. Ella va fer rèpliques de les parts d'Orsiris i les va distribuir a diversos llocs, que es van convertir en centres de culte d'Osiris.^[2][3]

Aquest mite es repetia cíclicament, de tal manera que l'hivern representava el regnat de Seth i la primavera l'estació del retorn d'Osiris a la vida.

Osiris, també anomenat Asar o Usir, estava enterrat a la ciutat d'Abidos, de la qual era el patró.

Beb era el seu fill primogènit. Tardanament se'l relacionaria amb Seker i Ptah per crear Ptah-Seker-Osiris i se l'identificaria amb Heryshaf.