Back Otto von Bismarck Afrikaans Otto von Bismarck ALS ቢስማርክ Amharic Otto von Bismarck AN Odda of Bismearce ANG ओट्टो वॉन बिस्मार्क ANP أوتو فون بسمارك Arabic ؤطو فون بيسمارك ARY اوتو فون بيسمارك ARZ Otto von Bismarck AST
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Va ser al mateix temps Ministre-President del regne de Prússia del 1862 al 1890, canceller de la confederació d'Alemanya del Nord de 1867 a 1871, abans d'esdevenir canceller del nou Imperi alemany el 1871, càrrec que va ocupar fins al 1890, tot i conservant la seva posició com a ministre-president de Prússia. Té un paper determinant en la unificació alemanya.
Al començament de la seva carrera política, Bismarck es va fer un nom en defensar els interessos dels junkers, petita noblesa prussiana, de la qual era part del sector conservador. Va ser nomenat ministre-president de Prússia el 1862. Dins el conflicte constitucional prussià, va lluitar contra els liberals per mantenir la primacia de la monarquia. També ministre d'Afers estrangers, va provocar la guerra dels Ducats i la guerra austroprussiana entre el 1864 i el 1866, i per tant va imposar la supremacia de Prússia a Alemanya. La guerra francoprussiana del 1870 resol la qüestió alemanya aplicant la solució petita-alemanya, defensada per Prússia, i condueix a la unificació alemanya el 1871. Després, en termes de política exterior, tracta d'establir un equilibri entre les grans potències europees a través d'un sistema d'aliances.
En política interna, a partir del 1866, Bismarck es va unir primer als liberals moderats, fet que va conduir a la votació de moltes reformes, com la institució del matrimoni civil, que trobava la resistència dels catòlics, els quals s'hi van oposar fermament instituint la política de Kulturkampf. Des de 1878 es va separar dels liberals i va tornar a aliar-se amb els conservadors. Durant aquesta fase, es promulguen les lleis del proteccionisme i l'intervencionisme estatal. També es crea un sistema de seguretat social. La dècada del 1880 està marcada principalment per lleis antisocialistes. El 1890, les diferències d'opinió de Bismarck amb el nou emperador Guillem II van portar a la seva marxa.
Després de la seva dimissió, Bismarck continua exercint un paper polític, criticant l'acció del seu successor. També escriu les seves memòries, que influeixen fortament en la imatge de l'opinió pública alemanya.
Fins a mitjan segle xx, els historiadors alemanys jutgen en la seva gran majoria la seva acció d'una manera positiva, essent aquesta, en aquest període nacionalista, associada amb la unificació d'Alemanya. No obstant això, després de la Segona Guerra Mundial, els crítics van augmentar: va ser acusat de ser responsable, com a fundador de l'Imperi alemany, del fracàs de la democràcia a Alemanya. Altres enfocaments més moderns de la història, però, intenten posar l'acció de Bismarck, amb les seves virtuts i defectes, en el context del seu temps amb l'estructura política que hi havia aleshores.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search