Ovidi

Per a altres significats, vegeu «Ovidi de Braga».
Plantilla:Infotaula personaOvidi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 43 aC Modifica el valor a Wikidata
Sulmona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 dC Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Tomis (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaConstanța (8 dC–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
GènereTragèdia, elegia i poema èpic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMarc Porci Latró Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0653992 TMDB (persona): 1153092 IBDB (repartiment): 13173 Musicbrainz: 4f7c6dc7-fac9-48de-98cc-47498debcdaa Discogs: 1058944 Project Gutenberg (autor): 2868 Goodreads (personatge): 814491 Modifica el valor a Wikidata

Publi Ovidi Nasó (llatí: Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi,[1] fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'edat antiga i l'edat medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.

Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l'Eneida de Virgili i l'èpica d'Homer. Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, i incorpora molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.

  1. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search