Partit Popular (Espanya)

Partit Popular
	(es) Partido Popular
	;
Lema	Himno del Partido Popular
Dades
Nom curt	PP, populares i populars
Tipus	partit polític espanyol
Ideologia política	Conservadorisme, liberalisme econòmic, democràcia cristiana, nacionalisme espanyol
Alineació política	Dreta, centre-dreta
Història
Reemplaça	Alianza Popular
Creació	1977 (Aliança Popular) ; 1989 (Partit Popular)
Fundador	Manuel Fraga Iribarne
Activitat
Membre de	Unió Internacional Demòcrata ; Internacional Demòcrata de Centre ; Partit Popular Europeu (1991–)
Governança corporativa
Seu	Madrid;
Presidència	Alberto Núñez Feijóo (2022–)
Secretària general	Cuca Gamarra (2022–)
Joventuts	Noves Generacions de Partit Popular
Afiliació internacional	Internacional Demòcrata de Centre
Afiliació europea	Partit Popular Europeu
Altres
Color
Lloc web	pp.es
	Localització geogràfica

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política. S'autodenominen democristians i conservadors liberals.^[1]^[2] Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint l'antiga Aliança Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplaçat a causa de l'aprovació d'una moció de censura en la seva contra liderada per Pedro Sánchez. La sentència de la investigació judicial del cas Gürtel el converteix en el "primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció a Espanya".^[3]

El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura de CiU, CC i el PNB. La segona legislatura, a partir del 2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment governa a diverses comunitats autònomes, entre elles en Galícia o Madrid. Forma part del Partit Popular Europeu.

↑ ^1,0 ^1,1 Cardona, Diego. Encrucijadas de la seguridad en Europa y las Américas (en castellà). Universidad del Rosario, 2004, p. 173. ISBN 9588225167.
↑ Encarnación, Omar G. «The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. «It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world's eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid's brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.»
↑ «L'Audiència Nacional condemna Bárcenas a 33 anys de presó i Correa a 52». À Punt, 24-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018]. Arxivat 25 de maig 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-05-25. [Consulta: 8 maig 2019].

[id-1] 1,0 ^1,1 Cardona, Diego. Encrucijadas de la seguridad en Europa y las Américas (en castellà). Universidad del Rosario, 2004, p. 173. ISBN 9588225167.

[2] Encarnación, Omar G. «The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. «It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world's eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid's brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.»

[3] «L'Audiència Nacional condemna Bárcenas a 33 anys de presó i Correa a 52». À Punt, 24-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018]. Arxivat 25 de maig 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-05-25. [Consulta: 8 maig 2019].

[1]

[2]

[3]