Patronatge a l'antiga Roma

El patronatge o clientela era la relació que s'establia a l'antiga Roma entre el patró (patronus) i el seu client (cliens).

La relació era jeràrquica, però les obligacions eren mútues. El patró era el benefactor i el patrocinador del client, en una relació que s'anomenava patrocinium. Normalment el client era d'una classe social inferior, però podien tenir el mateix rang social. El patró era més ric, més poderós o més prestigiós i això li permetia ajudar al client. Des de l'emperador, en el loc més alt de la societat, fins al plebeu, els vincles entre patró i client estaven molt ben establerts. les relacions de patronatge no es donaven només entre dues persones, existia aquesta mena de relació entre un general i els seus soldats, un fundador d'una colònia i els colons i un conqueridor i la població que havia conquerit.[1]

El patró representava al client davant dels tribunals, li prestava diners i amb la seva influència l'ajudava en els negocis o en el casament de les filles. Li donava suport també si el client es presentava a un càrrec polític o sacerdotal. A canvi d'aquests serveis, el client acompanyava al patró a Roma o a la guerra, l'havia de rescatar si era capturat i li donava suport a les campanyes polítiques. Les relacions entre patró i client es feien cada dia en l'anomenada salutatio matutina, on el client es presentava a casa del patró a primera hora del matí. El patró rebia els seus clients a l'atri de casa seva i tots junts anaven després cap al fòrum.[2] La quantitat de clients donava prestigi al patró. El client era considerat un membre menor de la gens del patró, que col·laborava amb tota la família i contribuïa a les despeses de tots. Estava sotmès a la disciplina de la gens i a la seva jurisdicció, i tenia dret a ser enterrat en un sepulcre comú. La fidelitat entre client i patró es basava en principis morals, se suposaven de bona fe i de lleialtat per part del client i s'acceptaven com a derivats dels costums ancestrals. La relació de patronatge era com una xarxa, ja que de vegades el patró era client d'un personatge superior i un client podia tenir més d'un patró, cosa que de vegades el posava en conflicte entre dos patrons amb interessos oposats. Les relacions de patronatge creaven relacions socials molt complexes.[3]

  1. Dillon, Mattew; Lynda Garland. Ancient Rome: From the Early Republic to the Assassination of Julius Caesar. Londres; Nova York: Routledge, 2009, p. 86-87. ISBN 9780415224598. 
  2. Carcopino, Jerome. La vita quotidiana a Roma all'apogeo dell'impero. Bari: Laterza, 1947, p. 187. 
  3. Niclos, John. Civic patronage in the Roman Empire. Leiden: Brill, 2014, p. 21-35, 69, 90. ISBN 9789004214668. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search