Paul Gauguin

Paul Gauguin

Paul Gauguin a Copenhaguen el 1885
Biografia
Naixement	(fr) Eugène Henri Paul Gauguin 7 juny 1848 París
Mort	8 maig 1903 (54 anys) Atuona (Polinèsia Francesa)
Causa de mort	sífilis
Sepultura	Cementiri del Calvari d'Atuona (Illes Marqueses)
Residència	Nørregade (en) (1885–) Frederiksberg (1884–1885) París Tahití
Formació	Lycée Pothier
Activitat
Camp de treball	Pintura, cultura polinèsia, arts visuals i postimpressionisme
Lloc de treball	Tahití (1891–1901) Pont-Aven (1886–1891) París (dècada del 1870–1891) Tahití Martinica Ceret Polinèsia Francesa Copenhaguen Illes Marqueses Panamà Martinica Arle Austràlia
Ocupació	pintor, gravador, ceramista, il·lustrador, dibuixant, escultor, artista gràfic, artista visual
Gènere	Retrat, paisatge, figureta, art de gènere i natura morta
Moviment	Postimpressionisme, Escola de Pont-Aven, simbolisme, Sintetisme, cloisonnisme, impressionisme i primitivisme
Catàleg raonat	Gauguin: Catalogue de l’œuvre peint, 1873-1888 (2001) L'opera completa di Gauguin (1972)
Professors	Camille Pissarro
Influències	Katsushika Hokusai, Eugène Delacroix, Paul Cézanne, Claude Monet, Camille Pissarro i Edgar Degas
Participà en
13 juny 1992	Documenta IX
17 febrer 1913	Espectacle d'Armeria
	Exposició del Cafè Volpini
Obra
Obres destacables (1888) Cafè de nit a Arle (1889) El Crist groc (1890) Dones de Tahití a la platja (1891) Ia Orana Maria (1892) Quan et cases? (1892) Manao tupapau (1897) D'on venim? Què som? On anem? (1899) Pits amb flors roges
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 5325, 12382-12383]
Família
Cònjuge	Mette Sophie Gad
Parella	Teha'amana Vaeoho Marie-Rose Pau'ura a Tai Juliette Huais
Fills	Clovis Gauguin  () Émile Gauguin  () Mette Sophie Gad Emile Gauguin  () Pau'ura a Tai Pola Gauguin  () Mette Sophie Gad Jean Gauguin  () Mette Sophie Gad Germaine Chardon  () Juliette Huais
Pares	Clovis Gauguin   i Aline Chazal
Obres destacables
Autorretrat, 1893
Signatura

Eugène Henri Paul Gauguin (7 de juny, 1848 – 9 de maig, 1903) fou un pintor francès postimpressionista.

No apreciat fins a la seva mort, Gauguin és reconegut ara pel seu ús experimental del color i l'estil sintetista que eren diferents de l'impressionisme. Cap al final de la seva vida, va passar deu anys a la Polinèsia Francesa. Les pintures d'aquesta època representen persones o paisatges d'aquesta regió.

La seva obra va influir en les avantguardes franceses i en molts artistes moderns, com Pablo Picasso i Henri Matisse, i és molt conegut per la seva relació amb Vincent i Theo van Gogh. L'art de Gauguin es va popularitzar després de la seva mort, en part gràcies als esforços del marxant Ambroise Vollard, que va organitzar exposicions de la seva obra a finals de la seva carrera i va ajudar a organitzar dues importants exposicions pòstumes a París.^[1][2]

Gauguin va ser una figura important del moviment simbolista com a pintor, escultor, gravador, ceramista i escriptor. La seva expressió del significat inherent dels temes a les seves pintures, sota la influència de l'estil cloisonnista, va obrir el camí al primitivisme. També va ser un defensor influent del gravat en fusta i de les xilografies com a formes d'art.^[3][4]