Peter Handke

Plantilla:Infotaula personaPeter Handke

Peter Handke el 2006 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Griffen (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatÀustria
FormacióUniversitat de Graz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor, dramaturg, guionista, director de cinema, prosista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereNovel·la, conte, poesia, teatre, assaig, guió cinematogràfic, diari personal, poema i obra de teatre Modifica el valor a Wikidata
MovimentGrup 47 i Wiener Gruppe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Llenguaalemany
Participà en
12 juny 1987documenta 8 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeSophie Semin (1995–)
Libgart Schwarz (1967–1994) Modifica el valor a Wikidata
FillsAmina Handke
 () Libgart Schwarz
Léocadie Handke
 () Sophie Semin Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0359563 Allocine: 12375 Allmovie: p93318 TMDB.org: 2305
Musicbrainz: 84c3a101-b406-465c-8e01-2bab085a8681 Discogs: 577773 Goodreads author: 965 Modifica el valor a Wikidata

Peter Handke (Griffen, 6 de desembre de 1942) és un escriptor de novel·la, assaig i teatre austríac.[1] A més, Handke tradueix de l'eslovè i del francès a l'alemany. És guanyador del Premi Nobel de literatura de l'any 2019.

El seu pare era austríac i la seva mare pertanyia a la minoria eslovena de la regió. La mort prematura de la mare per suïcidi marcà profundament la seva joventut (a ella dedicà la novel·la semibiogràfica Infelicitat sense desitjos). Va estudiar Dret a la Universitat de Graz, però sense arribar a graduar-se, perquè es va dedicar aviat a la literatura de manera exclusiva, primer a través de peces teatrals, després amb relats, assaigs, poesies i diaris, als quals cal afegir algun guió cinematogràfic.

Va destacar per l'esperit polèmic vers la generació d'autors com Alfred Andersch, Heinrich Böll, Ilse Aichinger o Ingeborg Bachmann. Va tenir especial ressò Insults al públic, que el definí com a autor experimental i «outsider», però aviat va derivar cap a una escriptura densa i minimalista, altament descriptiva i rica en visions quasi cinematogràfiques que van fer que el comparessin amb Alain Robbe-Grillet i altres francesos de l'«école du regard».

Del seu llibre La por del porter davant del penal (Die Angst des Tormanns beim Elfmeter, 1970) el director Wim Wenders, en va fer una pel·lícula. Ambdós van tornar a col·laborar a Der Himmel über Berlin. Del seu llibre La dona esquerrana (Die linkshändige Frau, 1976), Handke mateix en va fer una pel·lícula el 1978. Va dedicar tres llargs reportatges al conflicte de Iugoslàvia i rebutjà el premi Büchner en solidaritat contra els bombardejos civils a Sèrbia.

L'any 2009 rebé el Premi Franz Kafka. El 10 d'octubre de 2019 rebé el Premi Nobel de Literatura,[2] per «l'obra influent que, amb enginy lingüístic, ha explorat les perifèries i les especificitats de l'experiència humana».[3]

  1. «Peter Handke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sundman, Sara. «Olga Tokarczuk och Peter Handke får Nobelpris i litteratur» (en suec). yle.fi, 10-10-2019. [Consulta: 10 octubre 2019].
  3. Zas, Mónica. «Cinco libros de Peter Handke, el Nobel que habló en el funeral del 'carnicero de los Balcanes'». eldiario.es, 10-10-2019. [Consulta: 15 octubre 2019].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search